POSICIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC SOBRE L’ORGANITZACIÓ, RETRIBUCIONS I FUNCIONAMENT DELS ORGANS DE GOVERN DE L’AJUNTAMENT DE VALLS

El dia 20 de juliol es va celebrar el primer Plenari ordinari d’aquest mandat a l’Ajuntament de Valls. Com a la resta dels ajuntaments, es va procedir a prendre els acords corresponents a l’organització i funcionament dels òrgans de govern i a les retribucions dels càrrecs electes i personal de confiança.

Aquestes qüestions són sempre notícia i generen sovint opinions de tot tipus. És, per aquest motiu que, com a portaveu del Grup municipal socialista i en nom de la resta de regidors i regidores socialistes, vull fer públiques les argumentacions que van motivar el nostre posicionament durant la sessió plenària i que, allà mateix, ja vaig exposar.

En primer lloc cal fer esment a la mateixa elaboració de l’ordre del dia que pretenia forçar la votació conjunta de diferents punts. L’equip de govern va decidir concentrar les votacions que s’havien de realitzar en dos punts: El primer contenia l’establiment de la periodicitat de les sessions dels plens; del nombre i composició i periodicitat de les comissions informatives; de les dedicacions, retribucions i indemnitzacions dels electes i els grups municipals, i del nombre i les característiques del personal de confiança. El segon feia referència a la delegació de competències a favor de la Junta de Govern .

Els socialistes varem demanar la votació separada dels diferents apartats del primer punt esmentat per tal de poder expressar detalladament el nostre posicionament. Per altra banda, també varem demanar la retirada del segon dels punts esmentats amb el que estàvem totalment en desacord. La primera de les peticions no fou acceptada, la segona sí.

Aquest era l’escenari de votacions que es produïa en el context de voluntats polítiques que els diferents grups havíem expressat pocs dies abans, quan es va constituir el nou Ajuntament. Cal recordar que, aquell dia, els socialistes vam anunciar la nostra voluntat d’actuar amb responsabilitat, com partit amb vocació de govern que som, convençuts que la crispació permanent i la crítica constant no porten enlloc. Aquesta responsabilitat però, ha de tenir també la seva correspondència per part de qui governa la ciutat. Per aquest motiu, també llavors, vam demanar a l’alcaldessa, la senyora Batalla, que passés de les paraules de bona voluntat als fets; si volia realment generar un clima de confiança que fes possible cercar acords entre les diferents forces polítiques representades al consistori.

Confiança i responsabilitat són els dos mots amb els que vaig tancar la meva intervenció. Els socialistes creiem que, amb aquestes dues paraules, podem sintetitzar el que esperem i el que proposem per a aquesta nova etapa política a la nostra ciutat. Això, a la pràctica, es materialitza en dur a terme negociacions per tal d’assolir el consens i arribar a acords, sempre que sigui possible. Cal la coincidència de les parts a l'hora de fer l'esforç necessari i sempre amb l'objectiu últim, de fer avançar la ciutat i pensar en el benestar de tots els vallencs i vallenques. Això comporta, com és en aquest cas, sostraure del debat fàcil i, a voltes, demagògic determinades qüestions.

Passo a relatar el seguit de fets, acords i desacord que van ser el nucli central de l’argumentació del Grup municipal socialista. Per tal de fer mes aclaridora el que va ser una sola votació, vàrem estructurar la intervenció fent menció i explicació per separat de les quatre qüestions, tot i que, com ja he dit, es votaven juntes.

Primer. La periodicitat de les sessions plenàries.
El canvi en l’horari d’aquestes sessions ens fou comunicat com una decisió ferma per part del govern municipal. Compartim alguns dels arguments de fons exposats pel Govern, com la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i, potser en el meu cas particular, encara més, perquè la meva opinió està especialment marcada per la meva pròpia experiència personal i la meva condició de dona i mare.

Tot i així, crèiem que la proposta inicial de dilluns al matí, no era la més idònia, i tot i que seguim pensant que els divendres a primera hora de la tarda seria el millor horari, varem arribar a un acord intermedi: fer els plens els divendres a darrera hora del matí.

Ara bé, com que pensem que aquest acord s’emmarca dins d’una de les qüestions que més preocupen a la ciutadania i que ha esdevingut una prioritat política pels governs socialistes, varem proposar que no es tractés d’una mesura puntual, sinó que hauria de comportar la creació d'una ordenança sobre conciliació que afecti tant als electes, com als serveis adreçats a tota la població per tal d’adequar els horaris d’atenció al públic i de funcionament del propi Ajuntament.

Segon. Nombre, composició i periodicitat de les Comissions informatives.
Hem de fer una valoració positiva del retorn a la periodicitat i a la composició que era habitual en aquests òrgans a la nostra ciutat des dels inicis de la democràcia. Això, els feia ser uns veritables espais de debat i participació de tots els grups en l’activitat diària de l’Ajuntament; a més de complir una de les responsabilitats del Govern, com és la d'informar a l’oposició i també fer possible l’actuació que aquesta té encomanada de control i impuls de l’acció del Govern.

Tercer. Dedicacions, retribucions i indemnitzacions dels electes i dels grups municipals.
Aquesta qüestió és una de les que més es presta a la demagògia i, per tant, cal fer una anàlisi freda i objectiva de la proposta i de les xifres que es posen a votació. Cal dir que les retribucions i indemnitzacions per assistències s’ajusten a les recomanacions fetes per les dues associacions municipalistes de Catalunya i que se situen per la banda mitja baixa de poblacions properes de dimensions similars a Valls.

Les assignacions als grups municipals mantenen el mateix sistema vigent des de sempre. Dit això, hi ha dues qüestions que no compartim: el fet que s’apliqui un topall màxim d’ingressos només als regidors de l’oposició i no als del Govern i el fet de què no existeixi una correspondència directa entre el percentatge de dedicació d’un regidor (això és, la part de la seva jornada laboral que dedica a treballar a l’Ajuntament) i el percentatge de sou que percep. Nosaltres no creiem que un regidor que té una dedicació parcial del 90% hagi de cobrar el 110% del sou, sinó el 90%.

Quart. Nombre i característiques del personal de confiança.
Compartim la necessitat de reforçar a nivell tècnic l’àrea d’urbanisme, una de les que més necessita millorar el seu funcionament; i, encara més, davant els reptes de futur en aquest àmbit i de la necessitat de revisar, d’una vegada, el planejament general del municipi. Per aquest motiu, estem d’acord amb la contractació d’un coordinador urbanístic i restem a l’espera de conèixer l’organització d’una àrea que, a més, compta amb dos regidors amb dedicació.

També valorem positivament que finalment s’hagi deixat sobre la taula la contractació d’un gerent, una qüestió que necessita d’una anàlisi més acurada. profunditat. I, per últim, no compartim l’increment del 30% del sou de dos càrrecs de confiança que en cap moment se’ns va justificar, més enllà de què necessitaven una actualització. Déu n'hi do quina actualització.

En conclusió, desprès del procés de negociació dut a terme entre els grups de CiU i el PSC, varem arribar al plenari amb tres qüestions en les estàvem en desacord i amb d’altres en les que s’havia arribat a acords fruit de la negociació entre les dues parts.

Estàvem en desacord amb: l’existència de topalls en les retribucions —només pels regidors de l’oposició i no pels del govern—, els percentatges de dedicació i de sou dels regidors del govern i l’increment no justificat del sou de dos càrrecs de confiança. Sobre aquests tres temes l'Alcaldessa va acceptar modificar el primer i, per tant, aplicar un topall també als regidors del govern.

En definitiva, arribàvem, per tant, a una votació desprès d’un procés de negociació llarg, on les dues parts van cedir en les seves postures inicials. El sentit del nostre vot fou afirmatiu perquè els socialistes compartim en un 85% aproximadament, si és que es possible fer una quantificació, de les propostes i també, cal dir-ho, per la valoració positiva del procés dut a terme i del resultat global obtingut.