29.6.07

LA PROTECCIÓ DELS INFANTS NO ÉS CAP JOC

Ja és trist que, amb el difícil que li resulta a Valls i al conjunt de l'Alt Camp ser notícia de primera plana, ho fos, la setmana passada, per un fet tan greu com és el d'una nena maltractada. Un fenomen terrible i que en les darreres setmanes ha estat d'actualitat per d'altres episodis viscuts al nostre país.

Sens dubte, alguna cosa no acaba de funcionar; ja sigui a nivell assistencial o judicial. I en aquesta qüestió cal que els governants es posin amb urgència les piles. Si més no, de la mateixa manera que s'ha actuat políticament prenent mesures concretes i contundents contra la violència de gènere, ara cal actuar amb urgència en l'àmbit de la protecció als infants.

Davant els fets, cal que la infància i els nostres adolescents esdevinguin una veritable prioritat en l'agenda política. És obligació de la societat reclamar als polítics que protegeixin els més febles. I és obligació de nosaltres, els polítics, prendre mesures concretes i efectives.

El Grup socialista del Parlament de Catalunya, del qual jo soc diputada, hem proposat la redacció i aprovació d'una llei d'atenció als infants i adolescents que contempli els seus drets i responsabilitats. Una llei que cal fer sota les premisses establertes en el document elaborat l'any 2006, que va ser el fruit d'un treball compartit i d'un procés on van participar més de cinc-cents professionals, entitats, així com un grup d'experts.

Parlem d'una llei que ha de tenir com a destinataris i únics protagonistes els infants i els adolescents. Una llei que ha de proposar formes d'atenció integrades, a partir de recursos i serveis professionals, planificats i de qualitat. Perquè els infants tenen els seus drets i, per tant, han de gaudir de l'atenció i els ajuts que calgui per part de les administracions. Parlem d'uns drets que s'ha d'evitar que siguin vulnerats.

Ha de quedar clar, doncs, que els infants i els adolescents han de rebre la resposta adequada a les seves necessitats i tenint en compte les particularitats de cadascun d'ells, en funció de l’edat i del seu entorn. Parlem de persones completes i no de projectes amb futur però sense present. La nova llei de què parlo, haurà d’obligar a cercar respostes en l’entorn pròxim (planificant els recursos en funció del territori) i ha de reconèixer el nucli familiar com a context educatiu primordial. Cal treballar sempre en primer lloc perquè les famílies puguin educar els seus fills i filles i els puguin proporcionar els estímuls educatius que necessiten.

El criteri preventiu esdevé també essencial. Caldrà distingir quatre situacions: la de tota la infància (la garantia dels seus drets); la d’aquells que veuen vulnerats els seus drets per manca de condicions i estímuls per al seu desenvolupament i socialització; les situacions de risc en les que s’ha d’actuar introduint elements de protecció i ajuda i, per últim, les situacions de desemparament (vulneració greu en les que inevitablement s’ha de modificar la pàtria potestat i l’administració ha de passar a exercir la tutela). La llei haurà de preveure propostes per capacitar i responsabilitzar les persones adultes del nucli familiar en l’educació dels seus fills. També la complementarietat i la suplència de diferents recursos, com ara les famílies complementàries o l’acolliment familiar, com a formes de suplir els dèficits que les famílies originàries no poden donar.

Efectivament, quan parlem dels nostres nens i nenes i dels nostres adolescents, així com de la necessitat de d'establir i fer prevaldre els seus drets, estem parlant de coses molt sèries. Perquè, us ho ben asseguro, la seguretat i la protecció dels nostres infants no és cap joc.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Tens raó: no estem davant de cap joc.

Per això m'escandalitzo amb els casos de violència i amb la mala actuació de l'engranatge institucional que permet que pares agressors reincideixin i reincideixin.

Conec una mica aquest món i penso que existeix un problema al Consell Comarcal del Baix camp doncs hi ha persones que no són bones professionals treballant a l'EAIA que tiren per terra la feina que fan la resta.

D'altra banda també cal veure alguns casos dintre de la judicatura doncs hi ha hagut jutges que han retardat casos de violència contra nens degut a que han fet traduir la documentació doncs no entenien el català. O no el volien entendre...

Bé, una abraçada i molta sort!