13.9.07

COMENCEM UN NOU CURS

A l’hora de parlar de l’inici del nou curs, els pares pensem en el començament de les classes, els polítics i els periodistes en el nou curs polític i, gairebé tots, en que ja s’han acabat les vacances i cal tornar a la feina i a la rutina diària.

Dimecres vaig acompanyar a l’escola al meu fill, amb la seva motxilla plena de projectes, de somnis i de nervis. Per a ell era quelcom més que un nou curs escolar. Estrenava una escola nova i començava tercer de primària.

Aquest any, també començarà a fer servir l’agenda. A partir d’ara, vindrà amb deures tots els dies i, segons m’ha explicat, ha conegut quatre nous companys de classe, tres nenes i un nen, que han vingut a viure a Valls.

Amb tot, els nens no són els únics que inicien un nou curs. En certa manera, també ho fa el Govern de Catalunya que enceta el segon any de mandat, amb José Montilla a la Presidència. I, segons diuen els entesos, el segon any d’un govern acostuma a ser el més important. I és que són molts el temes, els projectes, en certa manera les assignatures, que el nostre govern té damunt la taula.

Aquest ha de ser l’any en que el ferrocarril ha de viure un gran canvi, com a mitjà de transport del futur. El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya preveu una inversió de dos euros de cada tres, en aquest mitjà. El projecte del Tren Transversal suposarà un canvi en positiu del país. Mentre, l’AVE haurà d’arribar a Barcelona.

L’educació també serà un tema cabdal. La població infantil es multiplica i es precisen més centres, més professors, més recursos i sobretot una reflexió social en profunditat sobre el paper de l’escola i dels docents. Les escoles s’han convertit per als nostres fills en espais de relació i coneixença entre comunitats culturals.

També ens haurem de posar a fons amb el nostre model electoral. No és admissible que el país no disposi d’un model propi que reculli les diverses sensibilitats: representativitat del vot i proporcionalitat territorial. Hi ha molts models que permeten conciliar aquest fals conflicte que, en realitat, amaga la resistència a un canvi que pot suposar la pèrdua de vots. Canviar la llei electoral permetria també obrir el debat sobre els mecanismes de participació ciutadana i la relació entre societat i partits.

Quant això, La llei electoral està aparellada amb la llei sobre el model territorial del país. L’Estatut proposa eliminar les diputacions i apostar per les vegueries. El federalisme no és només una proposta per a Espanya. També Catalunya hauria de ser un país federal, en el que les vegueries fossin realment sistemes de descentralització del govern de la Generalitat.

Si parlem d’energia, és clar que cal urgentment un canvi de model. Els combustibles fòssils s’esgoten i l’energia nuclear no sembla una alternativa suficient (ni segura). Les mesures no poden ser tèbies. Cal fer una aposta per la reducció del consum, una major fiscalitat del sobreconsum, hem de potenciar el transport públic, l’energia eòlica i la inversió en investigació.

Si parlem d’allò que ens és més proper, políticament parlant, veurem que els ajuntaments tenen més deures que recursos. I és que només un 14% del pressupost públic és gestionat pels ajuntaments. Un cop consolidada la transferència dels recursos estatals a les comunitats (que ara gestionen més de la meitat de la despesa pública), hem d’iniciar la segona revolució. Apostem pel model anglosaxó, que dóna més recursos als ens locals.

En polítiques socials aquest serà el curs de l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal, que és coneguda com a Llei de la dependència. Aquesta és, i no exagero, la llei social més important aprovada des de fa molts anys. La seva aplicació no serà fàcil, tant per la definició dels nivells de dependència com per la implantació de les mesures socials que es recullen i per la depesa pública que comporta. Aquest serà l’any zero de la Llei.

I, per últim, també cal parlar del que és probablement el principal problema del país: l’habitatge. Sent, també, el que té una solució més complexa. Aquest curs veurem la construcció dels habitatges protegits afavorits per la normativa urbanística. Seran suficients? Rotundament no. Per això estic d’acord amb l’aplicació de mesures fiscals imaginatives, com la presentada per la ministra Carme Chacon destinada als joves.

Ja ho veuen, comença un nou curs escolar. Però també un nou curs polític on hi ha molta feina a fer. Una feina apassionant consistent en l’aprovació i aplicació de mesures que hauran de significar un salt qualitatiu i quantitatiu en millores infraestructurals, educatives, mediambientals, socials, etc.

I, davant això, encara hi haurà que pensa que la política és avorrida!

Cap comentari: