ELS NOUS CONSELLS COMARCALS

Ahir dijous es van constituir els consells comarcals, una de les institucions més desconegudes pels ciutadans. Sabem que existeixen però no sabem ben bé perquè, i molt menys quina és la seva funció i els serveis que ens ofereixen.

No pretenc ara fer història i explicar des d’aquestes pàgines quelcom complex que data de principis del segle passat quan la Generalitat republicana va establir l’any 1936 una divisió territorial administrativa del Principat de Catalunya, que dividia Catalunya en 38 comarques i 9 vegueries. La divisió es va aprovar a partir dels estudis fets per la ponència creada ad hoc el 1932, formada, entre altres, per personalitats com Pau Vila, Antoni Rovira i Virgili i Josep Iglésies. L'any 1939 aquesta divisió fou abolida pel règim franquista i l’any 1987 fou restablerta per llei pel Parlament de Catalunya que a més de recuperar les comarques com a divisió territorial, va crear una nova administració de caràcter local de segon nivell que, al igual que les Diputacions Provincials, estava governada per regidors electes del seu àmbit territorial.

La qüestió de fons és que els consells comarcals no van ser fruit de la necessitat, sinó d’una voluntat política que pretenia crear espais de contrapoder polític enfront les ciutats importants. La nostra comarca n’és un clar exemple, Valls versus Comarca.

Ara, amb l’elecció, per primera vegada, d’una regidora de Valls com a Presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Camp, es donen les condicions per canviar aquest escenari. De fet, he de dir que he quedat gratament sorpresa per les paraules de la nova Presidenta. En la seva primera intervenció ha establert les bases del seu mandat, i algunes de les idees que ha exposat son les que m’han cridat l’atenció, perquè coincideixen plenament amb el que els socialistes sempre hem proposat. Cal redefinir el paper dels Consells Comarcals com a ens de caràcter eminentment gestor, més que polític, que han de tenir com a finalitat prestar serveis als Ajuntaments, establint formules de mancomunació de serveis i de cooperació i on qui ha de tenir un paper clau, no son tan els partits politics representats pels consellers comarcals, sinó els Alcaldes, especialment els dels pobles petits. Aquestos son els que saben perfectament quines son les necessitats dels seus Ajuntaments i les dels seus veïns i veïnes.

En aquesta línea, la Sra. Mansilla ha dit que els Consell no és el govern de la comarca, que pensa impulsar la prestació de serveis als Ajuntaments, especialment als més petits, i per últim que s’ha de potenciar el Consell d’Alcaldes.

No puc més que donar-li la benvinguda a propostes que els socialistes fa temps que defensem i que de ben segur, si es fan realitat, faran que el Consell Comarcal de l’Alt Camp deixi d’estar a la cua en prestació de serveis i en activitat adreçada als ciutadans i ciutadanes.