EL BON MOMENT DEL MÓN CASTELLER

Aquesta setmana cal felicitar a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, però també a tot el mon casteller en general. Primer, perquè la Coordinadora ha rebut el el Premi Nacional de Cultura en la categoria de Cultura Popular. I, en segon lloc, per l’estudi que s’ha fet públic, també aquesta setmana: “Els castells: coneixement, experiència i percepció a Catalunya” que s’ha basat en 2.945 entrevistes. Han fet l’estudi un equip d’investigadors al capdavant dels quals hi ha l’economista Enric Vilar i el sociòleg Marc Dargallo.

Aquest estudi, que compta amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, tracta sobre el coneixement, l’experiència i la percepció que té la població de Catalunya sobre el món casteller.

Cal destacar que hi ha un potencial de creixement molt rellevant de 57.000 persones, que manifesten que els agradaria formar part d’una colla i, a més, diuen que han presenciat alguna actuació en viu i els ha agradat molt. De la mateixa manera, diuen que la consideren una activitat segura, divertida i que va a més. Aquesta capacitat de creixement és especialment significativa si tenim en compte que actualment totes les colles castelleres de Catalunya agrupen al voltant de 8.000 persones.

De l’estudi se’n desprèn també un ampli coneixement del món casteller a Catalunya: el 98% de la població sap què són els castells, el 71% sap què és l’enxaneta i el 55,4% sap el nom d’alguna colla. D’entre les més citades hi ha la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa, els Castellers de Vilafranca, els Xicots de Vilafranca, els Capgrossos de Mataró, els Castellers de Terrassa i després la resta de colles.

Així mateix, l’estudi reflecteix que el món casteller està molt ben valorat per la població catalana. Un 93,6% valora la seva activitat com a positiva o molt positiva. En especial, la població percep els castells com una activitat amb bon ambient, que potencia la cultura i que té una gran capacitat integradora ja que, nou de cada 10 persones, considera que els castells no fan distinció de sexes, ni entre nadius i immigrats, i que són adequats a totes les edats.

Pel que fa a la percepció de seguretat, la gent percep que fer castells és una activitat menys perillosa que conduir una motocicleta o practicar submarinisme, i similar a practicar l’esquí o anar en bicicleta de muntanya. En aquest sentit, cal destacar que el nombre de castells que cauen, que ja de per si és baix, està en descens continuat en els últims anys i s’ha passat del 5,3 per cent l’any 2000, al 3,3 per cent el 2006. La generalització de l’adopció del casc per part d’enxanetes i aixecadors també ha contribuït a fer que disminueixi el risc d’accidents. El risc dels castells és controlable i assumible i la sensació de risc és com en els avions: superior al perill real. “Fa anys que ho fem i no ens fem tant mal com pugui semblar” ha explicat el vicepresident de la Coordinadora, Miquel Botella.

L’estudi també reflecteix que 7 de cada 10 catalans han vist castells en directe. La proporció d’espectadors varia segons el territori, i són Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Valls i Terrassa les poblacions que més espectadors han tingut. Pel que fa al seguiment que ha fet la gent del món casteller a través dels mitjans, l’estudi diu que el 83% dels enquestats ha vist castells per televisió, mentre que només un 28,4 per cent ha vist notícies a la premsa escrita.

Sens dubte, aquest estudi ens diu allò que a Vals ja fa temps que sabíem: els castells són un element principal de la nostra cultura, en constant evolució i adaptació als temps, molt més segur del que als profans els hi pugui semblar i una activitat d'integració i de relació social immillorable. El bon moment pel que passa el món casteller ens demostra que, aquests, tenen passat, tenen present i, tenen, sobretot, molt futur.