LA BONA FEINA ÉS EL CAMÍ

Aquests dies, arran de la poca participació en les darreres eleccions municipals —i la nostra ciutat n’és un exemple més—, s’ha parlat molt de les causes de l’abstenció. S’han posat damunt la taula múltiples explicacions i, sens dubte, si hom cerca una resposta, aquesta és complexa i respon a causes diverses i a factors molt variats.

Una de les causes que més s’ha esmentat de manera reiterada és la desafecció de bona part de la ciutadania per la política i, d’aquí, la seva manca d’interès pels processos electorals, i també per exercir el seu dret a votar per tal d’escollir els seus representants i de retruc el seu govern.

També s’ha parlat força de les causes d’aquest desinterès i aquí la resposta és encara més complexa si cap. Des de casos de corrupció fins a la llunyania dels debats dels polítics de la realitat i les preocupacions del ciudatans, en son dos exemples força dispars i que de ben segur hi contribueixen junt a d’altres causes.

Avui, volia parlar d'una qüestió relacionada amb aquesta llunyania entre allò de què parlen els politics i la realitat del carrer, posant com a exemple el nou Decret d’Educació Primària aprovat pel govern aquesta setmana.

Es tracta del decret que ha fet córrer tanta tinta sobre si es posava en risc el sistema d’immersió lingüística a Catalunya; sobre si el català estava amenaçat a les nostres escoles i d’altres barbaritats per l’estil com el vídeo de Telemadrid que volia posar de manifest la persecució que la llengua castellana pateix a Catalunya.

Aquest decret, també ha estat el cavall de batalla d'alguns grups de l'oposició al Parlament per a voler fer veure crisis i discrepàncies en Govern de Catalunya. Efectivament, tot plegat ha resultat una polèmica del tot estèril, perquè els horaris de les matèries lingüístiques de català i castellà que s’imparteixen a l’educació primària queden tal i com estaven ja que mai havien estat en risc, per molt que CiU s’entestés en afirmar-ho i el PP en dir que si que s’introduïen canvis.

Mai ha estat en qüestió el fet que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya i el contingut del Decret aprovat pel Govern de Catalunya ho posa de manifest. Aquesta setmana, doncs, el Govern de Catalunya ha donat una mostra més del que és treballar conjuntament en benefici de la ciutadania. Una qüestió que podia semblar polèmica i controvertida, ha trobat una solució efectiva, sense que el Govern hagi volgut fer sorolls ni grans escarafalls.

Aquest és el bon camí. Si més no, aquest és un dels pilars bàsics que han d'ajudar a reconciliar la política amb la ciutadania: la bona feina. Els governs han de treballar, i han de treballar bé. Perquè la gent vol que els seus polítics actuin i prenguin decisions més enllà del soroll, de la crispació i de la visió partidista dels problemes de les persones.