ELS NOUS AJUNTAMENTS (I)

La setmana passada parlava de la necessitat de reconciliar la política amb la ciutadania i sobre la necessitat de que hom amb responsabilitats polítiques, estigui al govern o a l’oposició actuï i prengui decisions més enllà del soroll, de la crispació i de la visió partidista dels problemes de les persones.

Aquesta premissa també és cabdal en quelcom que està passant aquests dies arreu dels municipis de Catalunya i d’Espanya. Perquè, mentre la majoria de ciudatans estan capficats per la feina, perquè farem amb els nens ara que comencen vacances, per anar a la platja i bé de vacances; en diversos punts del país uns senyors i unes senyores negocien. I poca broma, decideixen el govern municipal pels propers quatre anys i si ho fan bé, també decideixen les prioritats i els projectes emblemàtics que es duran a terme als nostres municipis els propers anys.Tots i cadascun de nosaltres el passat diumenge dia 27 amb el nostra vot varem escollir una opció política, però en absència d'una majoria absoluta (o d'una majoria molt àmplia), el futur de l'Ajuntament depèn de la política de pactes. I en aquesta part transcendental del resultat final, els votants no hi entren, i el cert és que moltes vegades acaba essent tant important aquesta segona part del partit com ho és la primera en que exercim lliurement el nostre dret a vot.

És en aquest moment en que es posen damunt la taula, especialment per part dels que queden fora dels governs que es conformen fruit dels pactes, formules diverses per tal de justificar una cosa o una altra. Segons el nostre ordenament jurídic, els electors no escolleixen el seu alcalde ni el seu govern, com tampoc escolleixen el president del govern. Tots, amb el nostre vot, escollim als nostres representants i aquestos escullen per delegació nostra a l’alcalde o al president del govern de torn.

Les propostes per canviar aquest marc son tan heterogènies com legitimes, encara que moltes d’elles traspuen un alt contingut partidista. A vegades es tracta de proposar allò que més em convé i amb el que obtindria millors resultats. Es parla de pactes a priori, de la llista més votada ( la proposta de CiU des de que va perdre el Govern de la Generalitat), de llistes obertes, del model francès, del model italià. El cert és que si analitzem el model electoral d’altres països europeus com Itàlia, Alemanya, França o Gran Bretanya, veurem que tenim tots un règim electoral força diferent.

Podríem parlar força de si preferim el model francès o el italià, o de les avantatges i els inconvenients de llistes obertes o del govern de la llista més votada. En tot cas, el més important és respectar les regles. Si abans de començar el partit sabem quines son les regles del joc, no podem demanar un canvi de regles quan el partit s’està jugant perquè preveiem que el resultat no ens serà favorable.

A la nostra comarca s’ha jugat amb intensitat la segona part del partit a alguns municipis, demà el resultat.