26.7.07

CAT 4 TV: LA HISTÒRIA INTERMINABLE

Fa tot just sis mesos escrivia sobre una història que es remunta a fa quatre anys, als inicis a Valls del govern de CiU, i que ha tornat a ser notícia aquesta setmana. Parlo de la instal·lació d’una televisió privada a la nostra ciutat i de les concessions i subvencions que ha fet i ha aprovat el govern de la ciutat per a aquesta finalitat. Fins avui tot és fum.

Tot es remunta al preacord signat el mes de febrer de 2004 entre l’alcaldessa de Valls i el propietari de CAT 4 Televisió SL, per tal d’acollir la seu central i les instal·lacions d’una televisió per ones terrestres (TDT) a Valls, i per promoure un centre universitari de les arts i ciència cinematogràfica. Aquest preacord que vorejava la il·legalitat va haver de ser reconduït ―per no dir “vestit”― amb la convocatòria d’un concurs públic obert per a l’adjudicació del Contracte de cessió d’ús amb contraprestació d’uns espais del complex anomenat Kursaal al qual, com era d’esperar, tan sols es va presentar CAT 4 TV SL, i que va ser adjudicat mitjançant un polèmic acord del plenari de l’Ajuntament de Valls, el març de 2005.

Aquesta cessió del Kursaal, que era pràcticament un xec en blanc, va viure un nou capítol el mes de desembre de l’any passat quan varem passar de cedir el Kursaal a subvencionar amb 38.857 euros l’any, durant deu anys, la implantació d’un canal de TDT de caràcter privat. De fet, l’única part positiva d’aquest acord, que significa destinar 388.570 euros a subvencionar un negoci privat, és que la ciutat recupera l’ús del Kursaal.

Ara torna a estar d’actualitat aquesta qüestió amb la denuncia de la possible vulneració de la Llei 22/2005 de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, que en el seu apartat quart de l’article 36, regula les obligacions dels subjectes privats que participen en la prestació de serveis de comunicació audiovisuals. La Llei separa clarament els serveis de comunicació audiovisual de caràcter i servei públic i d’àmbit local, i els serveis prestats per part de privats. Defineix clarament la separació entre uns i altres i estableix que els segons, els privats, no poden difondre continguts per encàrrec de les administracions públiques, a no ser que es compleixin un seguit de condicions (no és el cas de Valls) unides a l’autorització del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

En definitiva, més arguments que venen a recolzar la postura defensada pels socialistes durant aquests anys. Per una banda hem denunciat l’escassa credibilitat del projecte i el temps ens està donant la raó. Avui gairebé quatre anys després de l’anunci, el més calent és a l’aigüera. Per l’altra, el mal negoci que feia la ciutat hipotecant primer el Kursaal i, després, els més de 60 milions de pessetes a canvi d’una hora setmanal de difusió informativa de l’activitat municipal que ara es posa en qüestió.