DONA I SOCIALISTA

Tot i que darrerament aprofito l’espai que m’ofereix setmanalment, des de fa alguns anys, El Vallenc per parlar de la meva ciutat, Valls, avui no ho faré. I no ho faré perquè vull parlar de quelcom que ens afecta a les dones, tan a les de Valls com a les d’arreu del món. Parlo de la discriminació i les desigualtats per raons de gènere. Ahir va ser el Dia Internacional de les Dones i, jo, vaig tenir l'oportunitat de participar en un acte en què també varen ser presents moltes de les 101 candidates socialistes a les properes eleccions municipals; entre elles, hi havia un bon nombre d'alcaldesses (a propòsit, és una llàstima que a la nostra ciutat no es fes cap acte oficial en relació a aquest dia dedicat a les dones).

Les del maig, seran unes eleccions diferents perquè, amb l’aprovació de la Llei d’Igualtat, impulsada pel President Rodríguez Zapatero, les candidatures electorals hauran de ser paritàries. Amb això, a tots els municipis de més de 5.000 habitants hi haurà d’haver una presència de dones no inferior al 40% per cada cinc llocs a les llistes.

Els socialistes fa anys que apliquem aquest criteri en la confecció de les nostres candidatures. Criteri que, ara, quedarà establert per llei. Personalment, me n'alegro com a dona que, allò que sempre hem defensat les dones socialistes, sigui una realitat. M'estic referint a aquesta mesura, que n'és una més, de les moltes que són necessàries per anar avançant en el llarg i tortuós camí que ens ha de portar a la igualtat. Els primers resultats, per tant, seran ben visibles a les properes eleccions municipals del proper 27 de maig, quan als nostres municipis hi haurà moltes més dones desenvolupant responsabilitats polítiques.

Els socialistes hem apostat decididament per assolir la paritat en la presa de decisions a través de propostes concretes, com els nous usos del temps, la lluita contra la violència de gènere des de la proximitat, la igualtat d'oportunitats i la igualtat salarial en l'àmbit laboral, i la participació de les dones més enllà dels partits. I estic fermament convençuda que és per això que les dones aposten majoritàriament pel socialisme que té, com principis rectors, la llibertat, la solidaritat i la igualtat.

Avui per avui, el PSC és el partit que, en proporció, aporta més dones a la política catalana. Un 23% de les candidatures socialistes que es presenten a les eleccions municipals del proper 27 de maig estan encapçalades per dones. També hi ha majoria de dones socialistes a les alcaldies catalanes. Entre les alcaldies liderades pel PSC, un 15,4% l’ocupen dones mentre que, en el cas de CiU (per fer una comparació amb l'altre gran partit català), aquestes suposen un 7,5%.
La nostra ciutat, no obstant, n’és una de les que formen part d'aquest reduït grup del 7%. I com a dona estic contenta, encara que, evidentment, com a socialista, no. I això és així perquè és clar que ser alcaldessa i socialista és d'allò més normal. En d'altres casos, però, no sabem fins a quin punt té a veure la casualitat.