18.2.07

CAL FER BALANÇ

A aquesta legislatura municipal li queden quatre mesos. És temps de fer balanç. L’any 2003 va arribar Dolors Batalla a l’alcaldia i, amb ella, el mal ambient a l’Ajuntament. La seva manera d’actuar esquerpa, ratllant la prepotència, va establir les directrius del que seria a partir d’aleshores el funcionament del consistori i fins hi tot la seva relació amb la ciutadania.

Batalla va prendre una primera decisió política: suprimir al mínim establert per la llei els òrgans de participació dels grups de l’oposició, que ni rebien la informació necessària per desenvolupar la seva tasca ni disposaven dels espais adequats per poder fer la seva feina.

El següent pas va ser iniciar una campanya de desprestigi infame contra el principal grup de l’oposició. Amb algunes acusacions gairebé còmiques (com dir que el PSC va lliurar a una empresa de l'exministre Barrionuevo els serveis del Pius Hospital. Efectivament, hi havia un Barrionuevo, però que ni coneixia l’exministre ni l’havia vist mai a la seva vida. Per això van exigir una rectificació pública que mai no es va fer). D’altres acusacions van ser extremadament greus: Batalla va arribar a qüestionar en un ple la professionalitat de quaranta treballadors municipals, sospitosos de ser socialistes, que, segons deia, cobraven il·legalment més del que els pertocava. Més endavant van rebre fins i tot els seus regidors. Qui no combregava amb ella era expulsat o arraconat i menystingut.

Pel que fa a la ciutat, s'ha mostrat allunyada del contacte amb les persones, inaccessible en el seu despatx; absent massa sovint (en el sentit més literal). Avui sembla que tot això va canviant, serà perquè ha aprés dels errors o per què s’acosten eleccions?

I van arribar els grans anuncis. Però, amb el temps, totes les expectatives publicitades es van anar desinflant com un globus. I, avui, ens trobem amb una ciutat on els impostos són un 50% més cars que fa quatre anys; on del Parc de la Ciutat (obra estrella del programa convergent), ja ningú no en parla. On les actuacions promeses per Batalla al Centre Històric mai no arriben; on els equipaments públics es regalen a particulars per a que muntin el seu negoci televisiu. On a canvi d’una obra faraònica i inviable s’hipoteca el servei de neteja, de jardineria i la política de preus dels aparcaments de la ciutat.

Amb un pressupost anual de més de 30 milions d’euros (gairebé 5000 milions de pessetes) —el doble si comptabilitzem el Pius—, tot ha quedat en un camp de gespa artificial, una nova llar d’infants, una pista d’atletisme i els carrers per arreglar i sense llum.

Evidentment, aquest no és el nostre model. Valls es mereix una alcaldessa propera a les persones, assequible, que sàpiga escoltar. Valls es mereix Un govern municipal que torni a situar els impostos en un nivell raonable. Volem una ciutat més solidària, amb millors serveis; amb una oferta lúdica adequada per a joves i no tan joves. Una ciutat on els diners recaptats amb els impostos es reinverteixin en la pròpia ciutat, en la millora dels serveis públics i de tot allò que ens afecta en el dia a dia (neteja, enllumenat, seguretat, etc.) A nosaltres ens importa Mas Miquel, el Parc Barrau, les places on juguen els nostres fills, les seves escoles, les voreres per on caminem i passegem grans i petits i els barris, tots els barris.

A Valls volem un govern, en definitiva, per a qui el veritablement important siguin les persones i la seva realitat més propera. I aquest és el nostre compromís, el compromís del PSC.

(Grup Municipal del PSC de Valls. Article publicat al butlletí municipal, febrer de 2007)

2 comentaris:

Donaire ha dit...

Valls es mereix una alcaldessa compromesa i il·lusionadora, que tingui un nou projecte de ciutat i que estigui a l'alçada dels reptes de futur. Confio que els votants apostin per tu i que totes les esperances es concretin. Bona sort!

Anònim ha dit...

Gràcies Don. Tots els socialistes vallencs estem treballant il.lusionats i de valent. Cada dia rebo mostres de suport dels meus veïns i veïnes; aquest fet m'encoratja i em fa albirar un nou govern per la meva ciutat, la ciutat que estimo.