DIARI PERSONAL

COMENCEM UN NOU CURS

2007-09-13T22:41:00.000+02:00

A l’hora de parlar de l’inici del nou curs, els pares pensem en el començament de les classes, els polítics i els periodistes en el nou curs polític i, gairebé tots, en que ja s’han acabat les vacances i cal tornar a la feina i a la rutina diària.

Dimecres vaig acompanyar a l’escola al meu fill, amb la seva motxilla plena de projectes, de somnis i de nervis. Per a ell era quelcom més que un nou curs escolar. Estrenava una escola nova i començava tercer de primària.

Aquest any, també començarà a fer servir l’agenda. A partir d’ara, vindrà amb deures tots els dies i, segons m’ha explicat, ha conegut quatre nous companys de classe, tres nenes i un nen, que han vingut a viure a Valls.

Amb tot, els nens no són els únics que inicien un nou curs. En certa manera, també ho fa el Govern de Catalunya que enceta el segon any de mandat, amb José Montilla a la Presidència. I, segons diuen els entesos, el segon any d’un govern acostuma a ser el més important. I és que són molts el temes, els projectes, en certa manera les assignatures, que el nostre govern té damunt la taula.

Aquest ha de ser l’any en que el ferrocarril ha de viure un gran canvi, com a mitjà de transport del futur. El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya preveu una inversió de dos euros de cada tres, en aquest mitjà. El projecte del Tren Transversal suposarà un canvi en positiu del país. Mentre, l’AVE haurà d’arribar a Barcelona.

L’educació també serà un tema cabdal. La població infantil es multiplica i es precisen més centres, més professors, més recursos i sobretot una reflexió social en profunditat sobre el paper de l’escola i dels docents. Les escoles s’han convertit per als nostres fills en espais de relació i coneixença entre comunitats culturals.

També ens haurem de posar a fons amb el nostre model electoral. No és admissible que el país no disposi d’un model propi que reculli les diverses sensibilitats: representativitat del vot i proporcionalitat territorial. Hi ha molts models que permeten conciliar aquest fals conflicte que, en realitat, amaga la resistència a un canvi que pot suposar la pèrdua de vots. Canviar la llei electoral permetria també obrir el debat sobre els mecanismes de participació ciutadana i la relació entre societat i partits.

Quant això, La llei electoral està aparellada amb la llei sobre el model territorial del país. L’Estatut proposa eliminar les diputacions i apostar per les vegueries. El federalisme no és només una proposta per a Espanya. També Catalunya hauria de ser un país federal, en el que les vegueries fossin realment sistemes de descentralització del govern de la Generalitat.

Si parlem d’energia, és clar que cal urgentment un canvi de model. Els combustibles fòssils s’esgoten i l’energia nuclear no sembla una alternativa suficient (ni segura). Les mesures no poden ser tèbies. Cal fer una aposta per la reducció del consum, una major fiscalitat del sobreconsum, hem de potenciar el transport públic, l’energia eòlica i la inversió en investigació.

Si parlem d’allò que ens és més proper, políticament parlant, veurem que els ajuntaments tenen més deures que recursos. I és que només un 14% del pressupost públic és gestionat pels ajuntaments. Un cop consolidada la transferència dels recursos estatals a les comunitats (que ara gestionen més de la meitat de la despesa pública), hem d’iniciar la segona revolució. Apostem pel model anglosaxó, que dóna més recursos als ens locals.

En polítiques socials aquest serà el curs de l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal, que és coneguda com a Llei de la dependència. Aquesta és, i no exagero, la llei social més important aprovada des de fa molts anys. La seva aplicació no serà fàcil, tant per la definició dels nivells de dependència com per la implantació de les mesures socials que es recullen i per la depesa pública que comporta. Aquest serà l’any zero de la Llei.

I, per últim, també cal parlar del que és probablement el principal problema del país: l’habitatge. Sent, també, el que té una solució més complexa. Aquest curs veurem la construcció dels habitatges protegits afavorits per la normativa urbanística. Seran suficients? Rotundament no. Per això estic d’acord amb l’aplicació de mesures fiscals imaginatives, com la presentada per la ministra Carme Chacon destinada als joves.

Ja ho veuen, comença un nou curs escolar. Però també un nou curs polític on hi ha molta feina a fer. Una feina apassionant consistent en l’aprovació i aplicació de mesures que hauran de significar un salt qualitatiu i quantitatiu en millores infraestructurals, educatives, mediambientals, socials, etc.

I, davant això, encara hi haurà que pensa que la política és avorrida!

L’11 DE SETEMBRE

2007-09-06T21:32:00.000+02:00

Aquest any la commemoració de l’11 de setembre té una doble significació. En primer lloc perquè, tot i fou l’any 1901 en què la Diada assolí presencia al carrer, fou l’any 1977, ara fa tot just trenta anys, en què la Diada es va plantejar com a plebiscit nacional vers la recuperació dels drets i les llibertats dels catalans i catalanes.

Desprès de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977, les forces polítiques catalanes que recollien la reivindicació de l’Estatut del 1932, eren clarament majoritàries. I fou la tarda de l'11 de setembre de 1977 quan una immensa manifestació, que superava el milió de persones, reclamava: “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Quinze dies després, el 29 de setembre, un Reial Decret de l’Estat restablia la Generalitat de Catalunya i, Josep Tarradellas, era reconegut com a president de la Generalitat.

Han passat trenta anys i tenim un nou Estatut d’Autonomia. El segon Estatut de la democràcia, que s’està desenvolupant per tal d’assolir més avenços socials i nacionals. Les institucions, les forces polítiques, els agents econòmics i socials, han de contribuir constructivament al seu desenvolupament i desplegament, amb unitat, ambició i compromís amb el nostre país i, sobretot, amb els catalans i les catalanes.

Poc en farem d’un nou Estatut si no som capaços de què esdevingui l’eina per a la millora i el desenvolupament econòmic, social i mediambiental de Catalunya, i la conseqüent millora de la qualitat de vida dels catalans i les catalanes.

En segon lloc, per als vallencs i vallenques, aquest any la celebració i l’acte institucional que organitza tradicionalment l’Ajuntament esdevé l’acte institucional central del Govern de Catalunya a les nostres comarques.

Des de l’any 2004 el Govern dels nostre país, que té com una de les seves prioritats la descentralització, tant administrativa com institucional, celebra la Diada Nacional a les diferents demarcacions, a més de la que es fa a la capital de Catalunya, Barcelona.

Primer fou a Tarragona, el 2005 al Vendrell, el 2006 a Cambrils, que vaig tenir l’honor de presidir i, aquest any, a Valls. La col·laboració i les complicitats que el Govern de Catalunya ha anat consolidant amb els ajuntaments també té, com és aquest el cas, la seva vessant institucional de col·laboració entre la Delegació del Govern a Tarragona i l’Ajuntament de Valls, i ha de ser per als vallencs una satisfacció que, la nostra, sigui la ciutat del Camp de Tarragona escollida aquest any, per a aquesta celebració. Espero poder saludar, en aquest dia tan especial, a molts vallencs i vallenques.

FIRAGOST

2007-08-04T00:51:00.001+02:00

Un any més Firagost ha estat un èxit. La Fira-Exposició del Camp Català ha comptat amb una amplia representació de productes del camp: fruites, verdures, fruits secs, vins, caves, olis, mel, eines i maquinaria del camp, animals, a més d’altres productes que han esdevingut clàssics en aquesta cita estival anual. Els més de tres-cents cinquanta expositors són la constatació més clara de la vitalitat d’aquest esdeveniment que aplega cada anys milers i milers de visitants.

Aquesta fira, que arrenca del tradicional mercat vallenc setmanal del dimecres, s’ha convertit en un referent, a les nostres comarques i més enllà, com aparador divulgador de productes relacionats amb l’agricultura, l’horticultura i la jardineria. Compta a més, amb un important reguitzell d’activitats complementaries que la doten d’un atractiu suplementari, concursos, des de cambrers i trineus a portadors de saques d’avellanes i tast de vins i caves; activitats de divulgació agrícola; actes lúdics, concerts i cercaviles; el mercat del tracte, amb bestiar cavallar i mular i molts més.

Aquest any, la 53a edició de la fira per excel·lència del camp català, s’iniciava oficialment dimarts a la tarda amb l’acte d’inauguració presidit pel Vicepresident del Govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ens va fer un repàs de les seves vivències personals relacionades amb el Firagost i del paper de la nostra fira dins d’aquest mon globalitzat. Ara bé, l’ activitat s’iniciava molt abans, a les deu del mati de dimarts tot estava a punt i en dansa, amb l’obertura de totes les parades . Els visitants omplien de gom a gom els carrers de Valls, més d’un kilòmetre i mig d’activitat i de bullici durant els dos dies en que la nostra ciutat ha estat, un cop més, referent del mon agrícola i també de feina ben feta.

Amb la l’actuació castellera de les dues colles vallenques, dimecres al vespre, es clausurava un any més Firagost i vull aprofitat aquesta tribuna per felicitar a l’organització perquè ha sabut mantenir, i de ben segur continuarà fent-ho, Firagost com a capdavantera de les fires agrícoles del nostre país, tot adaptant-la als canvis i a les noves demandes del públic i del sector desprès de 53 edicions.

POSICIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC SOBRE L’ORGANITZACIÓ, RETRIBUCIONS I FUNCIONAMENT DELS ORGANS DE GOVERN DE L’AJUNTAMENT DE VALLS

2007-08-03T18:35:00.000+02:00

El dia 20 de juliol es va celebrar el primer Plenari ordinari d’aquest mandat a l’Ajuntament de Valls. Com a la resta dels ajuntaments, es va procedir a prendre els acords corresponents a l’organització i funcionament dels òrgans de govern i a les retribucions dels càrrecs electes i personal de confiança.

Aquestes qüestions són sempre notícia i generen sovint opinions de tot tipus. És, per aquest motiu que, com a portaveu del Grup municipal socialista i en nom de la resta de regidors i regidores socialistes, vull fer públiques les argumentacions que van motivar el nostre posicionament durant la sessió plenària i que, allà mateix, ja vaig exposar.

En primer lloc cal fer esment a la mateixa elaboració de l’ordre del dia que pretenia forçar la votació conjunta de diferents punts. L’equip de govern va decidir concentrar les votacions que s’havien de realitzar en dos punts: El primer contenia l’establiment de la periodicitat de les sessions dels plens; del nombre i composició i periodicitat de les comissions informatives; de les dedicacions, retribucions i indemnitzacions dels electes i els grups municipals, i del nombre i les característiques del personal de confiança. El segon feia referència a la delegació de competències a favor de la Junta de Govern .

Els socialistes varem demanar la votació separada dels diferents apartats del primer punt esmentat per tal de poder expressar detalladament el nostre posicionament. Per altra banda, també varem demanar la retirada del segon dels punts esmentats amb el que estàvem totalment en desacord. La primera de les peticions no fou acceptada, la segona sí.

Aquest era l’escenari de votacions que es produïa en el context de voluntats polítiques que els diferents grups havíem expressat pocs dies abans, quan es va constituir el nou Ajuntament. Cal recordar que, aquell dia, els socialistes vam anunciar la nostra voluntat d’actuar amb responsabilitat, com partit amb vocació de govern que som, convençuts que la crispació permanent i la crítica constant no porten enlloc. Aquesta responsabilitat però, ha de tenir també la seva correspondència per part de qui governa la ciutat. Per aquest motiu, també llavors, vam demanar a l’alcaldessa, la senyora Batalla, que passés de les paraules de bona voluntat als fets; si volia realment generar un clima de confiança que fes possible cercar acords entre les diferents forces polítiques representades al consistori.

Confiança i responsabilitat són els dos mots amb els que vaig tancar la meva intervenció. Els socialistes creiem que, amb aquestes dues paraules, podem sintetitzar el que esperem i el que proposem per a aquesta nova etapa política a la nostra ciutat. Això, a la pràctica, es materialitza en dur a terme negociacions per tal d’assolir el consens i arribar a acords, sempre que sigui possible. Cal la coincidència de les parts a l'hora de fer l'esforç necessari i sempre amb l'objectiu últim, de fer avançar la ciutat i pensar en el benestar de tots els vallencs i vallenques. Això comporta, com és en aquest cas, sostraure del debat fàcil i, a voltes, demagògic determinades qüestions.

Passo a relatar el seguit de fets, acords i desacord que van ser el nucli central de l’argumentació del Grup municipal socialista. Per tal de fer mes aclaridora el que va ser una sola votació, vàrem estructurar la intervenció fent menció i explicació per separat de les quatre qüestions, tot i que, com ja he dit, es votaven juntes.

Primer. La periodicitat de les sessions plenàries.
El canvi en l’horari d’aquestes sessions ens fou comunicat com una decisió ferma per part del govern municipal. Compartim alguns dels arguments de fons exposats pel Govern, com la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i, potser en el meu cas particular, encara més, perquè la meva opinió està especialment marcada per la meva pròpia experiència personal i la meva condició de dona i mare.

Tot i així, crèiem que la proposta inicial de dilluns al matí, no era la més idònia, i tot i que seguim pensant que els divendres a primera hora de la tarda seria el millor horari, varem arribar a un acord intermedi: fer els plens els divendres a darrera hora del matí.

Ara bé, com que pensem que aquest acord s’emmarca dins d’una de les qüestions que més preocupen a la ciutadania i que ha esdevingut una prioritat política pels governs socialistes, varem proposar que no es tractés d’una mesura puntual, sinó que hauria de comportar la creació d'una ordenança sobre conciliació que afecti tant als electes, com als serveis adreçats a tota la població per tal d’adequar els horaris d’atenció al públic i de funcionament del propi Ajuntament.

Segon. Nombre, composició i periodicitat de les Comissions informatives.
Hem de fer una valoració positiva del retorn a la periodicitat i a la composició que era habitual en aquests òrgans a la nostra ciutat des dels inicis de la democràcia. Això, els feia ser uns veritables espais de debat i participació de tots els grups en l’activitat diària de l’Ajuntament; a més de complir una de les responsabilitats del Govern, com és la d'informar a l’oposició i també fer possible l’actuació que aquesta té encomanada de control i impuls de l’acció del Govern.

Tercer. Dedicacions, retribucions i indemnitzacions dels electes i dels grups municipals.
Aquesta qüestió és una de les que més es presta a la demagògia i, per tant, cal fer una anàlisi freda i objectiva de la proposta i de les xifres que es posen a votació. Cal dir que les retribucions i indemnitzacions per assistències s’ajusten a les recomanacions fetes per les dues associacions municipalistes de Catalunya i que se situen per la banda mitja baixa de poblacions properes de dimensions similars a Valls.

Les assignacions als grups municipals mantenen el mateix sistema vigent des de sempre. Dit això, hi ha dues qüestions que no compartim: el fet que s’apliqui un topall màxim d’ingressos només als regidors de l’oposició i no als del Govern i el fet de què no existeixi una correspondència directa entre el percentatge de dedicació d’un regidor (això és, la part de la seva jornada laboral que dedica a treballar a l’Ajuntament) i el percentatge de sou que percep. Nosaltres no creiem que un regidor que té una dedicació parcial del 90% hagi de cobrar el 110% del sou, sinó el 90%.

Quart. Nombre i característiques del personal de confiança.
Compartim la necessitat de reforçar a nivell tècnic l’àrea d’urbanisme, una de les que més necessita millorar el seu funcionament; i, encara més, davant els reptes de futur en aquest àmbit i de la necessitat de revisar, d’una vegada, el planejament general del municipi. Per aquest motiu, estem d’acord amb la contractació d’un coordinador urbanístic i restem a l’espera de conèixer l’organització d’una àrea que, a més, compta amb dos regidors amb dedicació.

També valorem positivament que finalment s’hagi deixat sobre la taula la contractació d’un gerent, una qüestió que necessita d’una anàlisi més acurada. profunditat. I, per últim, no compartim l’increment del 30% del sou de dos càrrecs de confiança que en cap moment se’ns va justificar, més enllà de què necessitaven una actualització. Déu n'hi do quina actualització.

En conclusió, desprès del procés de negociació dut a terme entre els grups de CiU i el PSC, varem arribar al plenari amb tres qüestions en les estàvem en desacord i amb d’altres en les que s’havia arribat a acords fruit de la negociació entre les dues parts.

Estàvem en desacord amb: l’existència de topalls en les retribucions —només pels regidors de l’oposició i no pels del govern—, els percentatges de dedicació i de sou dels regidors del govern i l’increment no justificat del sou de dos càrrecs de confiança. Sobre aquests tres temes l'Alcaldessa va acceptar modificar el primer i, per tant, aplicar un topall també als regidors del govern.

En definitiva, arribàvem, per tant, a una votació desprès d’un procés de negociació llarg, on les dues parts van cedir en les seves postures inicials. El sentit del nostre vot fou afirmatiu perquè els socialistes compartim en un 85% aproximadament, si és que es possible fer una quantificació, de les propostes i també, cal dir-ho, per la valoració positiva del procés dut a terme i del resultat global obtingut.

CAT 4 TV: LA HISTÒRIA INTERMINABLE

2007-07-26T20:26:00.000+02:00

Fa tot just sis mesos escrivia sobre una història que es remunta a fa quatre anys, als inicis a Valls del govern de CiU, i que ha tornat a ser notícia aquesta setmana. Parlo de la instal·lació d’una televisió privada a la nostra ciutat i de les concessions i subvencions que ha fet i ha aprovat el govern de la ciutat per a aquesta finalitat. Fins avui tot és fum.

Tot es remunta al preacord signat el mes de febrer de 2004 entre l’alcaldessa de Valls i el propietari de CAT 4 Televisió SL, per tal d’acollir la seu central i les instal·lacions d’una televisió per ones terrestres (TDT) a Valls, i per promoure un centre universitari de les arts i ciència cinematogràfica. Aquest preacord que vorejava la il·legalitat va haver de ser reconduït ―per no dir “vestit”― amb la convocatòria d’un concurs públic obert per a l’adjudicació del Contracte de cessió d’ús amb contraprestació d’uns espais del complex anomenat Kursaal al qual, com era d’esperar, tan sols es va presentar CAT 4 TV SL, i que va ser adjudicat mitjançant un polèmic acord del plenari de l’Ajuntament de Valls, el març de 2005.

Aquesta cessió del Kursaal, que era pràcticament un xec en blanc, va viure un nou capítol el mes de desembre de l’any passat quan varem passar de cedir el Kursaal a subvencionar amb 38.857 euros l’any, durant deu anys, la implantació d’un canal de TDT de caràcter privat. De fet, l’única part positiva d’aquest acord, que significa destinar 388.570 euros a subvencionar un negoci privat, és que la ciutat recupera l’ús del Kursaal.

Ara torna a estar d’actualitat aquesta qüestió amb la denuncia de la possible vulneració de la Llei 22/2005 de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, que en el seu apartat quart de l’article 36, regula les obligacions dels subjectes privats que participen en la prestació de serveis de comunicació audiovisuals. La Llei separa clarament els serveis de comunicació audiovisual de caràcter i servei públic i d’àmbit local, i els serveis prestats per part de privats. Defineix clarament la separació entre uns i altres i estableix que els segons, els privats, no poden difondre continguts per encàrrec de les administracions públiques, a no ser que es compleixin un seguit de condicions (no és el cas de Valls) unides a l’autorització del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

En definitiva, més arguments que venen a recolzar la postura defensada pels socialistes durant aquests anys. Per una banda hem denunciat l’escassa credibilitat del projecte i el temps ens està donant la raó. Avui gairebé quatre anys després de l’anunci, el més calent és a l’aigüera. Per l’altra, el mal negoci que feia la ciutat hipotecant primer el Kursaal i, després, els més de 60 milions de pessetes a canvi d’una hora setmanal de difusió informativa de l’activitat municipal que ara es posa en qüestió.

LA LLEI DE L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT

2007-07-20T09:39:00.000+02:00

Aquesta setmana he tingut la satisfacció de presentar al ple del Parlament els treballs de la ponència que ha elaborat la Llei de l’Institut Català de la Salut (ICS). Com a Relatora de la Llei he estat la responsable de la negociació entre tots els grups polítics. Sempre amb la voluntat de fer realitat el consens que la Consellera de Salut ens va demanar a tots els grups parlamentaris el dia 29 de març quan va fer la presentació del projecte de llei al Ple del Parlament.

Llavors tots vàrem fer una declaració de voluntats constructives, no en va estem davant d’una de les lleis anomenades “de país”, la llei més important aprovada des de fa més de 15 anys en l’àmbit de salut a Catalunya.

Una llei que té per objecte la modernització de l’ICS per tal de convertir-lo en l’intrument de referència de la política sanitària de la Generalitat. L’ICS és l’empresa més important del nostre país en la provisió i producció de serveis de salut. És qui gestiona l’atenció sanitària de més del 80% de les targetes sanitàries de Catalunya, és el titular de vuit dels grans hospitals de Catalunya, cosa que significa el 32% dels llits de la xarxa hospitalària d’utilització pública i titular, també, del 80 per cent dels centres d’atenció Primària. Compta amb 39.000 treballadors i amb un pressupost de més de 2.500 milions d’euros –més del 10% del pressupost de la Generalitat de Catalunya.

La llei aprovada aquesta setmana converteix l’ICS en una empresa pública amb capacitat per dur a terme una gestió moderna, descentralitzada i eficient sense perdre el caràcter públic i per tant amb mecanismes de control públics, el finançament públic i la prestació de serveis públics.

Amb aquesta llei es dota l’ICS dels instruments d’agilitat administrativa que permetran una major autonomia dels centres, la potenciació del paper dels professionals en la presa de decisions i un rendiment de comptes clar. I per descomptat, millorar l’eficiència, mitjançant la desconcentració, la descentralització.

Espero que la llei sigui el inici d’ un procés de canvis per tal de millorar l’eficiència de l’ICS i la qualitat dels serveis mitjançant la millora de la coordinació entre els nivells assistencials per tal de garantir el continuum assistencial a totes les persones ateses i l’equitat territorial en l’accés ala serveis i prestacions.

Així, finalment, aquest dimecres el Ple del Parlament va aprovar la llei amb els vots a favor de tots els grups polítics i dues abstencions del grup mixt. Aquest consens és sens dubte el millor aval de futur tant per a l’ICS com per als seus professionals i sobretot per a tots i totes els catalans que rebrem els serveis de salut a traves de l’ICS tal com passa a la nostra ciutat amb el CAP Dr. Sarró i també a la resta de la nostra comarca.

ELS NOUS CONSELLS COMARCALS

2007-07-12T22:24:00.000+02:00

Ahir dijous es van constituir els consells comarcals, una de les institucions més desconegudes pels ciutadans. Sabem que existeixen però no sabem ben bé perquè, i molt menys quina és la seva funció i els serveis que ens ofereixen.

No pretenc ara fer història i explicar des d’aquestes pàgines quelcom complex que data de principis del segle passat quan la Generalitat republicana va establir l’any 1936 una divisió territorial administrativa del Principat de Catalunya, que dividia Catalunya en 38 comarques i 9 vegueries. La divisió es va aprovar a partir dels estudis fets per la ponència creada ad hoc el 1932, formada, entre altres, per personalitats com Pau Vila, Antoni Rovira i Virgili i Josep Iglésies. L'any 1939 aquesta divisió fou abolida pel règim franquista i l’any 1987 fou restablerta per llei pel Parlament de Catalunya que a més de recuperar les comarques com a divisió territorial, va crear una nova administració de caràcter local de segon nivell que, al igual que les Diputacions Provincials, estava governada per regidors electes del seu àmbit territorial.

La qüestió de fons és que els consells comarcals no van ser fruit de la necessitat, sinó d’una voluntat política que pretenia crear espais de contrapoder polític enfront les ciutats importants. La nostra comarca n’és un clar exemple, Valls versus Comarca.

Ara, amb l’elecció, per primera vegada, d’una regidora de Valls com a Presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Camp, es donen les condicions per canviar aquest escenari. De fet, he de dir que he quedat gratament sorpresa per les paraules de la nova Presidenta. En la seva primera intervenció ha establert les bases del seu mandat, i algunes de les idees que ha exposat son les que m’han cridat l’atenció, perquè coincideixen plenament amb el que els socialistes sempre hem proposat. Cal redefinir el paper dels Consells Comarcals com a ens de caràcter eminentment gestor, més que polític, que han de tenir com a finalitat prestar serveis als Ajuntaments, establint formules de mancomunació de serveis i de cooperació i on qui ha de tenir un paper clau, no son tan els partits politics representats pels consellers comarcals, sinó els Alcaldes, especialment els dels pobles petits. Aquestos son els que saben perfectament quines son les necessitats dels seus Ajuntaments i les dels seus veïns i veïnes.

En aquesta línea, la Sra. Mansilla ha dit que els Consell no és el govern de la comarca, que pensa impulsar la prestació de serveis als Ajuntaments, especialment als més petits, i per últim que s’ha de potenciar el Consell d’Alcaldes.

No puc més que donar-li la benvinguda a propostes que els socialistes fa temps que defensem i que de ben segur, si es fan realitat, faran que el Consell Comarcal de l’Alt Camp deixi d’estar a la cua en prestació de serveis i en activitat adreçada als ciutadans i ciutadanes.

EL BON MOMENT DEL MÓN CASTELLER

2007-07-06T17:50:00.000+02:00

Aquesta setmana cal felicitar a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, però també a tot el mon casteller en general. Primer, perquè la Coordinadora ha rebut el el Premi Nacional de Cultura en la categoria de Cultura Popular. I, en segon lloc, per l’estudi que s’ha fet públic, també aquesta setmana: “Els castells: coneixement, experiència i percepció a Catalunya” que s’ha basat en 2.945 entrevistes. Han fet l’estudi un equip d’investigadors al capdavant dels quals hi ha l’economista Enric Vilar i el sociòleg Marc Dargallo.

Aquest estudi, que compta amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, tracta sobre el coneixement, l’experiència i la percepció que té la població de Catalunya sobre el món casteller.

Cal destacar que hi ha un potencial de creixement molt rellevant de 57.000 persones, que manifesten que els agradaria formar part d’una colla i, a més, diuen que han presenciat alguna actuació en viu i els ha agradat molt. De la mateixa manera, diuen que la consideren una activitat segura, divertida i que va a més. Aquesta capacitat de creixement és especialment significativa si tenim en compte que actualment totes les colles castelleres de Catalunya agrupen al voltant de 8.000 persones.

De l’estudi se’n desprèn també un ampli coneixement del món casteller a Catalunya: el 98% de la població sap què són els castells, el 71% sap què és l’enxaneta i el 55,4% sap el nom d’alguna colla. D’entre les més citades hi ha la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa, els Castellers de Vilafranca, els Xicots de Vilafranca, els Capgrossos de Mataró, els Castellers de Terrassa i després la resta de colles.

Així mateix, l’estudi reflecteix que el món casteller està molt ben valorat per la població catalana. Un 93,6% valora la seva activitat com a positiva o molt positiva. En especial, la població percep els castells com una activitat amb bon ambient, que potencia la cultura i que té una gran capacitat integradora ja que, nou de cada 10 persones, considera que els castells no fan distinció de sexes, ni entre nadius i immigrats, i que són adequats a totes les edats.

Pel que fa a la percepció de seguretat, la gent percep que fer castells és una activitat menys perillosa que conduir una motocicleta o practicar submarinisme, i similar a practicar l’esquí o anar en bicicleta de muntanya. En aquest sentit, cal destacar que el nombre de castells que cauen, que ja de per si és baix, està en descens continuat en els últims anys i s’ha passat del 5,3 per cent l’any 2000, al 3,3 per cent el 2006. La generalització de l’adopció del casc per part d’enxanetes i aixecadors també ha contribuït a fer que disminueixi el risc d’accidents. El risc dels castells és controlable i assumible i la sensació de risc és com en els avions: superior al perill real. “Fa anys que ho fem i no ens fem tant mal com pugui semblar” ha explicat el vicepresident de la Coordinadora, Miquel Botella.

L’estudi també reflecteix que 7 de cada 10 catalans han vist castells en directe. La proporció d’espectadors varia segons el territori, i són Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Valls i Terrassa les poblacions que més espectadors han tingut. Pel que fa al seguiment que ha fet la gent del món casteller a través dels mitjans, l’estudi diu que el 83% dels enquestats ha vist castells per televisió, mentre que només un 28,4 per cent ha vist notícies a la premsa escrita.

Sens dubte, aquest estudi ens diu allò que a Vals ja fa temps que sabíem: els castells són un element principal de la nostra cultura, en constant evolució i adaptació als temps, molt més segur del que als profans els hi pugui semblar i una activitat d'integració i de relació social immillorable. El bon moment pel que passa el món casteller ens demostra que, aquests, tenen passat, tenen present i, tenen, sobretot, molt futur.

LA PROTECCIÓ DELS INFANTS NO ÉS CAP JOC

2007-06-29T18:16:00.000+02:00

Ja és trist que, amb el difícil que li resulta a Valls i al conjunt de l'Alt Camp ser notícia de primera plana, ho fos, la setmana passada, per un fet tan greu com és el d'una nena maltractada. Un fenomen terrible i que en les darreres setmanes ha estat d'actualitat per d'altres episodis viscuts al nostre país.

Sens dubte, alguna cosa no acaba de funcionar; ja sigui a nivell assistencial o judicial. I en aquesta qüestió cal que els governants es posin amb urgència les piles. Si més no, de la mateixa manera que s'ha actuat políticament prenent mesures concretes i contundents contra la violència de gènere, ara cal actuar amb urgència en l'àmbit de la protecció als infants.

Davant els fets, cal que la infància i els nostres adolescents esdevinguin una veritable prioritat en l'agenda política. És obligació de la societat reclamar als polítics que protegeixin els més febles. I és obligació de nosaltres, els polítics, prendre mesures concretes i efectives.

El Grup socialista del Parlament de Catalunya, del qual jo soc diputada, hem proposat la redacció i aprovació d'una llei d'atenció als infants i adolescents que contempli els seus drets i responsabilitats. Una llei que cal fer sota les premisses establertes en el document elaborat l'any 2006, que va ser el fruit d'un treball compartit i d'un procés on van participar més de cinc-cents professionals, entitats, així com un grup d'experts.

Parlem d'una llei que ha de tenir com a destinataris i únics protagonistes els infants i els adolescents. Una llei que ha de proposar formes d'atenció integrades, a partir de recursos i serveis professionals, planificats i de qualitat. Perquè els infants tenen els seus drets i, per tant, han de gaudir de l'atenció i els ajuts que calgui per part de les administracions. Parlem d'uns drets que s'ha d'evitar que siguin vulnerats.

Ha de quedar clar, doncs, que els infants i els adolescents han de rebre la resposta adequada a les seves necessitats i tenint en compte les particularitats de cadascun d'ells, en funció de l’edat i del seu entorn. Parlem de persones completes i no de projectes amb futur però sense present. La nova llei de què parlo, haurà d’obligar a cercar respostes en l’entorn pròxim (planificant els recursos en funció del territori) i ha de reconèixer el nucli familiar com a context educatiu primordial. Cal treballar sempre en primer lloc perquè les famílies puguin educar els seus fills i filles i els puguin proporcionar els estímuls educatius que necessiten.

El criteri preventiu esdevé també essencial. Caldrà distingir quatre situacions: la de tota la infància (la garantia dels seus drets); la d’aquells que veuen vulnerats els seus drets per manca de condicions i estímuls per al seu desenvolupament i socialització; les situacions de risc en les que s’ha d’actuar introduint elements de protecció i ajuda i, per últim, les situacions de desemparament (vulneració greu en les que inevitablement s’ha de modificar la pàtria potestat i l’administració ha de passar a exercir la tutela). La llei haurà de preveure propostes per capacitar i responsabilitzar les persones adultes del nucli familiar en l’educació dels seus fills. També la complementarietat i la suplència de diferents recursos, com ara les famílies complementàries o l’acolliment familiar, com a formes de suplir els dèficits que les famílies originàries no poden donar.

Efectivament, quan parlem dels nostres nens i nenes i dels nostres adolescents, així com de la necessitat de d'establir i fer prevaldre els seus drets, estem parlant de coses molt sèries. Perquè, us ho ben asseguro, la seguretat i la protecció dels nostres infants no és cap joc.

ELS NOUS AJUNTAMENTS (II)

2007-06-22T17:09:00.000+02:00

La setmana passada en aquestes mateixes pàgines parlava dels pactes post-electorals i acabava el meu article fent una al·lusió a alguns municipis de la nostra comarca on el futur govern per als propers quatre anys restava pendent de possibles pactes.

Aquestos municipis eren Aiguamúrcia, Puigpelat, Querol i Valls. En tots quatre -potser amb l’ única excepció de Valls- el resultat era força incert, especialment perquè els possibles majories eren diverses.

Tant a Aiguamúrcia com a Puigpelat l’escenari resultant de les eleccions és força novedós. Fruit de la presència al consistori de nous partits i de nous grups municipals a hom li era força difícil, a priori, albirar quin govern tindria el seu poble.

Altra cosa era Valls i fins hi tot -amb certes reserves-Querol. Perquè aquests municipis amb anterioritat havien tingut governs de pacte amb partits i/o persones que continuaven en actiu.

Doncs, coses de la política, fou a Valls on va saltar la sorpresa quan Dolors Batalla fou investida per segona vegada, alcaldessa amb minoria i amb tan sols els vots dels seus 10 regidors. La resta varem votar al nostre candidat.

Pel que fa als altres municipis, a Querol repeteix un govern basat en la confiança entre dues persones, a Puigpelat continua un govern de CiU amb el recolzament d’una candidatura independent i a Aiguamúrcia, potser la segona sorpresa del dia, el PSC decideix pactar amb CiU i comença el mandat com a alcalde, l’actual President del Consell Comarcal.

Permeteu-me que acabi parlant de Valls i de la percepció que denim des del Grup Municipal Socialista del moment actual. La millor manera de fer-ho és valorar la intervenció dels diferents grups i especialment la de la Sra. Batalla en el Plenari de constitució del nou ajuntament. Fou una intervenció difícil de qualificar, light o de tràmit podríem dir, on va fer una declaració de bona voluntat i de reptes –pocs- de futur. De fet és el que tocava amb un govern en minoria.

Des del grup socialista varem oferir i oferim lleialtat institucional a la màxima autoritat de la ciutat i li demanem que l’exerceixi amb equitat, sense dividir, sense diferencies i sumant. I això es fa practicant el consens i el diàleg tant dins l’Ajuntament com fora.

També, no podria ser d’una altra manera en un partit, com el socialista,que ha governat i de ben segur tornarà a governar la nostra ciutat, li oferim responsabilitat. Perquè estem segurs que serà a través de l’exercici d’aquesta per part de tots i totes, que trobarem punts d’encontre més enllà de les diferencies, d’altra banda normals, entre govern i oposició.

Tot i les posicions diferenciades en determinades qüestions, nosaltres estem i estarem per fer allò al que ens hem compromès davant la ciutadania i sobretot davant els nostres electors: transformar i fer avançar de manera sostenible la nostra ciutat per fer-la més justa, més solidaria i capdavantera en les potencialitats estem convençuts que tenim.

ELS NOUS AJUNTAMENTS (I)

2007-06-14T20:51:00.000+02:00

La setmana passada parlava de la necessitat de reconciliar la política amb la ciutadania i sobre la necessitat de que hom amb responsabilitats polítiques, estigui al govern o a l’oposició actuï i prengui decisions més enllà del soroll, de la crispació i de la visió partidista dels problemes de les persones.

Aquesta premissa també és cabdal en quelcom que està passant aquests dies arreu dels municipis de Catalunya i d’Espanya. Perquè, mentre la majoria de ciudatans estan capficats per la feina, perquè farem amb els nens ara que comencen vacances, per anar a la platja i bé de vacances; en diversos punts del país uns senyors i unes senyores negocien. I poca broma, decideixen el govern municipal pels propers quatre anys i si ho fan bé, també decideixen les prioritats i els projectes emblemàtics que es duran a terme als nostres municipis els propers anys.Tots i cadascun de nosaltres el passat diumenge dia 27 amb el nostra vot varem escollir una opció política, però en absència d'una majoria absoluta (o d'una majoria molt àmplia), el futur de l'Ajuntament depèn de la política de pactes. I en aquesta part transcendental del resultat final, els votants no hi entren, i el cert és que moltes vegades acaba essent tant important aquesta segona part del partit com ho és la primera en que exercim lliurement el nostre dret a vot.

És en aquest moment en que es posen damunt la taula, especialment per part dels que queden fora dels governs que es conformen fruit dels pactes, formules diverses per tal de justificar una cosa o una altra. Segons el nostre ordenament jurídic, els electors no escolleixen el seu alcalde ni el seu govern, com tampoc escolleixen el president del govern. Tots, amb el nostre vot, escollim als nostres representants i aquestos escullen per delegació nostra a l’alcalde o al president del govern de torn.

Les propostes per canviar aquest marc son tan heterogènies com legitimes, encara que moltes d’elles traspuen un alt contingut partidista. A vegades es tracta de proposar allò que més em convé i amb el que obtindria millors resultats. Es parla de pactes a priori, de la llista més votada ( la proposta de CiU des de que va perdre el Govern de la Generalitat), de llistes obertes, del model francès, del model italià. El cert és que si analitzem el model electoral d’altres països europeus com Itàlia, Alemanya, França o Gran Bretanya, veurem que tenim tots un règim electoral força diferent.

Podríem parlar força de si preferim el model francès o el italià, o de les avantatges i els inconvenients de llistes obertes o del govern de la llista més votada. En tot cas, el més important és respectar les regles. Si abans de començar el partit sabem quines son les regles del joc, no podem demanar un canvi de regles quan el partit s’està jugant perquè preveiem que el resultat no ens serà favorable.

A la nostra comarca s’ha jugat amb intensitat la segona part del partit a alguns municipis, demà el resultat.

LA BONA FEINA ÉS EL CAMÍ

2007-06-08T19:03:00.000+02:00

Aquests dies, arran de la poca participació en les darreres eleccions municipals —i la nostra ciutat n’és un exemple més—, s’ha parlat molt de les causes de l’abstenció. S’han posat damunt la taula múltiples explicacions i, sens dubte, si hom cerca una resposta, aquesta és complexa i respon a causes diverses i a factors molt variats.

Una de les causes que més s’ha esmentat de manera reiterada és la desafecció de bona part de la ciutadania per la política i, d’aquí, la seva manca d’interès pels processos electorals, i també per exercir el seu dret a votar per tal d’escollir els seus representants i de retruc el seu govern.

També s’ha parlat força de les causes d’aquest desinterès i aquí la resposta és encara més complexa si cap. Des de casos de corrupció fins a la llunyania dels debats dels polítics de la realitat i les preocupacions del ciudatans, en son dos exemples força dispars i que de ben segur hi contribueixen junt a d’altres causes.

Avui, volia parlar d'una qüestió relacionada amb aquesta llunyania entre allò de què parlen els politics i la realitat del carrer, posant com a exemple el nou Decret d’Educació Primària aprovat pel govern aquesta setmana.

Es tracta del decret que ha fet córrer tanta tinta sobre si es posava en risc el sistema d’immersió lingüística a Catalunya; sobre si el català estava amenaçat a les nostres escoles i d’altres barbaritats per l’estil com el vídeo de Telemadrid que volia posar de manifest la persecució que la llengua castellana pateix a Catalunya.

Aquest decret, també ha estat el cavall de batalla d'alguns grups de l'oposició al Parlament per a voler fer veure crisis i discrepàncies en Govern de Catalunya. Efectivament, tot plegat ha resultat una polèmica del tot estèril, perquè els horaris de les matèries lingüístiques de català i castellà que s’imparteixen a l’educació primària queden tal i com estaven ja que mai havien estat en risc, per molt que CiU s’entestés en afirmar-ho i el PP en dir que si que s’introduïen canvis.

Mai ha estat en qüestió el fet que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya i el contingut del Decret aprovat pel Govern de Catalunya ho posa de manifest. Aquesta setmana, doncs, el Govern de Catalunya ha donat una mostra més del que és treballar conjuntament en benefici de la ciutadania. Una qüestió que podia semblar polèmica i controvertida, ha trobat una solució efectiva, sense que el Govern hagi volgut fer sorolls ni grans escarafalls.

Aquest és el bon camí. Si més no, aquest és un dels pilars bàsics que han d'ajudar a reconciliar la política amb la ciutadania: la bona feina. Els governs han de treballar, i han de treballar bé. Perquè la gent vol que els seus polítics actuin i prenguin decisions més enllà del soroll, de la crispació i de la visió partidista dels problemes de les persones.

ARA ÉS L'HORA DE CONTINUAR TREBALLANT PER VALLS

2007-06-01T18:10:00.000+02:00

Diumenge passat la ciutadania de Valls va decidir, amb el seu vot,qui havia de portar les regnes es de la ciutat durant les propers quatre anys. CiU va rebre el suport majoritari de la gent de Valls, per la qual cosa, penso que cal felicitar aquesta formació i especialment la seva candidata, Dolors Batalla. Tot fa indicar que continuarà sent l’alcaldessa de la nostra ciutat.

La resta de partits hem tret un resultat (en vots) pitjor que ara fa quatre anys, excepte en el cas de la CUP, que malgrat continuar tenint un sol regidor, han augmentat considerablement el nombre de vots. Així doncs, felicitats també a la CUP. El PSC, no és cap secret, ha estat l'únic partit que ha baixat la seva representació al consistori, passant de vuit a set regidors.

A partir d'ara, cada partit haurà de valorar tant en clau interna com externa els resultats de diumenge passat. Ara bé, per als socialistes vallencs i per a mi en particular, el primer que cal fer és donar les gràcies. Gràcies a la molta gent que ha volgut col·laborar amb nosaltres per aconseguir el canvi a Valls; he conegut noves persones que han treballat desinteressadament i sense descans al costat nostre.

El meu agraïment també és per a les moltes persones que han confiat en nosaltres i en el nostre compromís per Valls i ens ho han volgut demostrar apostant per nosaltres, votant socialista. Per tots ells, assumeixo el compromís ferm de treballar sense descans, tant jo com la resta regidors i regidores socialistes , per a mantenir i augmentar aquesta confiança rebent, també, la de la majoria dels vallencs i vallenques.

Sigui com sigui, res no podrà evitar que els regidors i regidores del PSC continuem treballant com ho hem fet durant aquests darrers quatre anys: per i per a Valls. Totes les nostres accions han tingut, tenen i tindran com a objectiu, el que sigui el millor per a la nostra ciutat.

I per acabar, vull a títol personal, agrair primer, al meu partit i desprès a tots els vallencs l’oportunitat que he tingut aquestes darreres setmanes de viure una de les millors experiències de la meva vida. He pogut copsar de primera ma la complicitat d’uns, el respecte d’altres, l’estimació de molts. En definitiva, quelcom que fa que tot l’esforç i el temps dedicat hagi valgut la pena. I no ho dic tan sols com a cap de llista d’un partit polític; ho dic, sobretot, valorant-ho des d’un de vista personal.

GRÀCIES DE TOT COR

2007-05-29T19:31:00.000+02:00

Un cop passades les eleccions arriba el moment de reflexionar, amb calma, sense precipitacions. I encara més quan els resultats no són els que esperàvem. Amb tot, no vull deixar passar més dies sense donar les gràcies a tot l'equip de persones que han treballat sense descans durant aquestes darreres setmanes amb l'objectiu d'aconseguir el canvi per a Valls. Un canvi que aquest cop no ha pogut ser. Res, però, no impedirà que continuem treballant, tots i totes, amb més il·lusió que mai, per i per a Valls.

Els socialistes hem fet una gran campanya. La millor que jo recordo. Molta gent s'ha volgut implicar i mai no podré agrair-los prou tot el que han fet. En aquestes setmanes he conegut noves persones que s'han volgut afegir al nostre projecte. He fet nous amics i amigues. Tots junts, hem pogut viure una experiència fabulosa, treballant, fent pinya, que ens ha ajudat a posar en pràctica els valors principals del progrés i de l'esquerra; o el que és el mateix, el treball en grup defensant un projecte i uns ideals pel bé comú.

Vull donar les gràcies a totes les persones que ens han votat; que ens han fet confiança i que han cregut en nosaltres. No ho dubtin, tots els regidors i regidores socialistes treballarem sense descans per mantenir aquesta confiança i per fer-la encara més gran i extensiva a la major part de vallencs i vallenques.

A tots i a totes, gràcies de tot cor.

FESTA AL FORNÀS

2007-05-25T23:14:00.000+02:00

Els que no hi éreu, no us podeu imaginar quin goig feia avui la Plaça President Companys, al barri del Fornàs, amb la festa que el PSC ha organitzat per a la mainada. De debò, quina manera millor que aquesta, per acabar una campanya electoral?

Ha estat fantàstic. Tot a començat amb jocs d'inflables per la canalla, un berenar a base de coca i xocolata. Per cert, n'hem fet curt, amb 300 racions! i hem hagut d'anar a corre-cuita a buscar magdalenes, per a que ningú no es quedés sense berenar.
A continuació, Lluís Pinyol, ha fet el seu espectacle d'animació i la canalla s'ho ha passat d'allò més bé (la canalla i jo mateixa, com podeu comprovar). Bé, aquí us deixo algunes fotografies.

Sigui com sigui, aquesta ja és la darrera anotació d'aquest diari de campanya (si continua funcionant, li hauré de canviar el nom, no?). Demà, dia de reflexió i... diumenge, tots a votar!

Gràcies a tots i a totes, els que us heu connectat durant aquests mesos per a seguir l'actualitat de la campanya electoral del PSC de Valls des d'aquest bloc. I gràcies a tots els meus companys i companyes de Valls que han treballat sense descans per fer possible el canvi. Tant de bo, diumenge, ho puguem celebrar!

NOTA DE PREMSA DEL PSC DE VALLS

2007-05-25T23:05:00.000+02:00

BATALLA (CIU) DECIDEIX TIRAR ENRERE UN DELS SEUS PROJECTES EMBLEMÀTICS A POQUES HORES DE LES ELECCIONS

L’ALCALDESSA RETIRA EL PLA DE MILLORA URBANA DEL BARRI VELL PER EVITAR UNA RESOLUCIÓ DESFAVORABLE.

Valls, 25/5/07. Un dels primers objectius de Dolors Batalla quan va arribar a l'alcaldia ara fa quatre anys, va ser tirar enrere el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Barri Vell, aprovat pel govern anterior d'esquerres. Ara, des del PSC de Valls lamentem que s’hagin perdut quatre anys parlant d’un projecte suposadament “aprovat”, que al final no ho ha estat per decissió seva personal.

Durant 4 anys s'ha parlat molt del Centre Històric i les úniques actuacions que s’han fet (per cert, ben poques), s’han fet a l’empara del PERI aprovat pel govern anterior i que és el que continua vigent.

Des del PSC sempre hem defensat la conservació de l'edifici de Ca Creus, pel seu valor patrimonial. Ara, tot just quatre dies abans de les eleccions, Dolors Batalla temorosa d'una resolució contrària a l'enderrocament d'aquest edifici, per part de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, retira el PMU per decisió personal deixant, el Barri Antic, amb unes expectatives frustrades, amb molta demagògia i pocs fets.

La decisió pressa, ara, per Dolors Batalla, no deixa de ser una maniobra més per evitar titulars de premsa negatius a les portes de les eleccions municipals. Una maniobra demostrativa de les incertesses de les seves actuacions i de les poques garanties que ofereixen les seves accions.

UN CANVI DE FUTUR PER VALLS

2007-05-25T22:56:00.000+02:00

Quan aquest setmanari arribi als quioscos quedaran només 48 hores per a que tots els vallencs i vallenques decidim lliurement qui volem que governi la nostra ciutat durant els propers quatre anys. Escollirem el nostre govern però també una manera de governar. I vist com han anat les coses en aquesta darrera legislatura, sembla ben necessari un canvi. Un canvi en positiu que, avui, només podem garantir els socialistes.

El primer que cal és tornar l'Ajuntament al poble. La Casa de la Vila ha de ser la casa de tots: un espai obert que tracti per igual a tots els vallencs i vallenques. Pot semblar paradoxal però, l'Ajuntament, ha de ser un espai ciutadanament despolititzat. Les persones han de ser, no ja la principal, sinó l'única prioritat del govern de la ciutat, deixant de banda els interessos particulars i partidistes.

En segon lloc cal potenciar el paper de Valls dins el Camp com a ciutat que té alguna cosa a dir en el desenvolupament territorial i en el futur d’aquest territori. Valls ha perdut empenta. Avui, Valls és una ciutat amb menys pes dins d'aquell territori que, precisament, gaudeix d'un major creixement global: el Camp de Tarragona. Aquesta és una de les raons que fan necessari, més que mai, un govern a la ciutat amb prioritats compartides amb els governs català i espanyol. Un govern municipal que treballi braç a braç i amb complicitat amb la resta d'administracions i amb tots els vallencs i vallenques.

Per als socialistes vallencs la qualitat de vida de la nostra ciutadania és primordial. Per això hem assumit el compromís ferm de rebaixar l’increment dels impostos municipals a la meitat (uns impostos que en quatre anys han apujat per sobre del 50%). Els socialistes vallencs farem repercutir el que tots i totes paguem, en millores visibles per a la ciutat i en més i millors serveis; perquè el nostre objectiu sempre serà el benestar dels nostres veïns i veïnes.
Els socialistes volem una ciutat respectuosa amb les persones i amb el medi ambient. Per això mateix totes les nostres accions relacionades, començant per les urbanístiques, es faran sempre prenent aquest respecte com a eix principal.

Durant tota la legislatura i especialment durant aquesta campanya electoral, hem volgut insistir en el nostre model de ciutat merament humana, pensada per a les persones, visquin on visquin. Seria llarg i feixuc fer una llista de cadascuna de les propostes del nostre programa electoral. Una cosa, però, sí podem garantir: tenim la millor candidata i el millor equip per fer de Valls una ciutat encara millor. Núria Segú és l'alcaldessa que Valls necessita i, el seu equip, representa un gran ventall de professionals de diferents àmbits, així com de persones representatives del teixit associatiu de la ciutat. Persones compromeses i amb una única prioritat: Valls. I per això us demanem que ens feu confiança, perquè volem fer, entre tots i totes, el canvi; un canvi de futur per Valls.

PSC-Valls

Article publicat en el setmanari El Pati, 25 de maig de 2007

ENTREVISTA AL SETMANARI EL VALLENC, 25 DE MAIG DE 2007

2007-05-25T00:30:00.000+02:00

Publicació íntegra de l'entrevista publicada al setmanari El Vallenc, el divendres 25 de maig:

Com passarà el dissabte, dia de reflexió, la candidata del PSC a l'Alcadia de Valls, Núria Segú:

A quina hora us llevareu?
El nostre fill petit té la paraula; al voltant de les vuit del matí.

Què serà el primer que fareu?
Preparar l’esmorçar del meu fill petit.

Esmorzarà? (què i amb qui).
Segurament un entrepà amb un suc; esmorçarè acompanyada de la meva família.

Després d'esmorzar, què fareu?
Anirem a Casa Caritat, ja que dins les activitats de la festa de fi de curs l’Eugeni d’Ors, aquest dissabte se celebra el V Memorial Ferran Bautista de bàsquet i durant tot el matí els nens de l’escola hi participen.

A mig matí, hi ha previst alguna activitat?
A banda del que he dit anteriorment, si tenim temps anirem a donar un tomb pel mercat.

A l'hora de dinar. Què dinareu i amb qui?
En el moment de respondre aquestes preguntes encara no sé què dinarem. Sí sé que ho farem en família i segurament acompanyats dels avis com cada dissabte.

Teniu previst fer la migdiada?
No.

Què teniu previst fer a la tarda?
Pasaré la tarda al local del PSC. Juntament amb els companys i companyes, ultimant els preparatius per l’endemà.

Abans de sopar, què fareu?
Una cosa que fa dies tinc pendent i que encara no he pogut fer: comprar unes sabates d’estiu pels nens.

Què sopareu i amb qui?
No ho sé pas que soparem, però serà a casa i amb la meva familia.

Després de sopar, que teniu previst fer?
Segurament veure una pel·licula de DVD que, sent dissabte, té molts números de ser infantil.

A quina hora teniu previst anar a dormir?
No massa tard.

Podreu dormir la nit abans de les eleccions?
Sí, amb la satisfacció de la feina ben feta.

Tindreu bon somnis?
Segur que sí.

Quina serà la seva tasca i com passarà el dia de les eleccions?
Visitaré les diferents taules electorals i recolçant els interventors socialistes així com recollint els seus comentaris.

Pronòstic de resultats de les eleccions:
PSC: 10
CiU: 7
ERC: 2
PP: 1
CUP: 1

En cas de pactes, amb qui pactareu?
La política d’aliances la decidiran els ciutadans amb el seu vot. Són ells els que permetran una majoria o una altra. Per tant, avui és aviat per parlar de pactes.

Qui és el candidat que li cau millor?
Totes les persones tenen coses positives.

I el pitjor?
A nivell personal els respecto a tots per igual. En l’àmbit de la confrontació política penso que cal respectar tothom.

Què és el que no li ha agradat d¹aquesta campanya electoral?
Aquesta guerra absurda de banderoles i cartells.

Quin % del seu programa es podrà complir?
El nostre és un programa molt ambiciós, però al mateix temps, molt realista. Cap de les nostres propostes són producte de la improvisació o de la imaginació de ningú. Són propostes reals i fermes. Per tant, la nostra intenció, és complir, si pot ser, tot el programa.

Li preocupa l'abstenció i quin percentatge creu que hi haurà a Valls?
És clar que em preocupa. A tots els polítics ens ha de preocupar. Jo espero una particpació superior a la de les Municipals del 2003.

Digui'ns la primera cosa que farà en cas de governar?
Durant el primer mes penso parlar amb totes les entitats i associacions de la ciutat, així com amb totes les forces polítiques.

Que l'ha motivat a presentar-se com a candidata?
La voluntat de contribuir a la transformació de la meva ciutat en un moment que considero clau per al seu futur.

Per què la gent ha de votar la seva candidatura?
Perquè estem convençuts que Valls pot més i que nosaltres, sens dubte, podrem fer més, i ho podem fer millor, pel benestar dels vallencs i vallenques.

DIUMENGE OMPLIM LES URNES DE ROSES

2007-05-24T23:35:00.001+02:00

Sovint, hi ha paraules i frases que, de tant fer-les servir, esdevenen tòpiques. Això, però, no vol dir que no siguin ben certes. Per exemple, diumenge segurament escoltarem més d'un cop dir que, amb les eleccions, estem vivint “la festa de la democràcia”. Cada vegada que hem d'anar a votar, ho sentim dir, això, un munt de vegades. Però és que és veritat.

Participar activament en l'elecció dels nostres representants polítics és quelcom molt important. És una oportunitat que ens ve donada pel treball i la lluita en el passat de tantes i tantes persones que, sovint, s'hi van deixar literalment la vida. Per això votar és, més enllà d'un dret, una obligació ciutadana.

Nosaltres els homes i dones socialistes creiem fermament en la importància que té anar a dipositar el nostre vot diumenge vinent. Més enllà de l'opció política que cadascú pugui escollir en consciència, una participació alta seria una extraordinària notícia. I, encara més, quan parlem d'aquest diumenge, dia que haurem d'escollir aquells homes i dones que desenvoluparan la seva activitat política des de l'administració més propera a la ciutadania: l'ajuntament.

D'altra banda, una participació alta, estic del tot convençuda que seria especialment positiva per a les forces polítiques de progrés. Jo, com a candidata socialista a l'alcaldia, no tinc cap dubte d'això que dic: a major participació, millors resultats per les esquerres.

Quant el sentit del vot, la percepció que tenim els socialistes de Valls és ben positiva. Tenim la satisfacció de la feina ben feta i sabem que les nostres propostes, que hem fet arribar a totes les llars de Valls, són ambicioses i, alhora, realistes. Unes propostes que les durem a terme gràcies al gran equip de persones que conformen la candidatura socialista. Jo, personalment, tinc moltes esperances dipositades en la meva candidatura. Un equip de dones i homes extraordinàriament preparats i que s'han fixat Valls com el seu únic objectiu.

Faig, doncs, una crida a la participació. Perquè Valls pot més i entre tots i totes ho aconseguirem. Diumenge amb el nostre vot podem fer realitat un canvi de futur per Valls.

Per aquest motiu crido a votar. Diumenge la millor opció és no quedar-se a casa. El millor que podem fer pel bé del nostre futur col·lectiu és anar a votar i votar socialista. Si diumenge, com va dir fa uns dies la diputada al Congrés Isabel López, omplim les urnes de roses, tindrem la millor garantia d'un govern fort, estable i amb capacitat de decisió.

Per acabar, i amb aquest darrer article abans de les eleccions, no vull deixar de donar les gràcies públicament a tots els vallencs i vallenques que durant aquesta campanya han treballat incansablement al meu costat. Tampoc no vull deixar de donar les gràcies a totes les persones i entitats de la ciutat que durant els darrers mesos ens han fet arribar les seves propostes, suggerències i inquietuds. Moltes, moltíssimes d'aquestes opinions, han acabat formant part essencial de l'ànima del programa de govern socialista. A tots i a totes, i al conjunt de la meva ciutat, els vull donar les gràcies amb la il·lusió de poder tenir, diumenge, el seu suport majoritari per a poder tirar endavant el nostre projecte d'una ciutat més humana; pensada, sobretot, per a les persones.

VALLS POT MÉS

2007-05-24T23:21:00.000+02:00

A Valls ens cal un canvi en el govern de la ciutat, un canvi que es basi en realitats i no sobre fantasies; un canvi amb ambició de futur, perquè estic fermament convençuda que Valls pot més.

Penso que aquests darrers quatre anys no hem sabut ben bé on érem: les noves realitats, les noves oportunitats, les noves demandes socials. Amb les noves vies de comunicació que obre la Generalitat i l’Estat; amb la ruta del Cister, els nous polígons a Montblanc i l’Espluga de Francolí.., sembla com si entre el dinamisme de la costa i de Reus, i les noves activitats a la Conca de Barberà, nosaltres ens quedéssim sols, sense saber cap on hem d’anar. Som al mig i qualsevol diria que no volem aprofitar-ho. Ens cal amb urgència una reflexió per aprofitar molt més les oportunitats, saber com orientem el nostre creixement. Perquè d'oportunitats, en tenim i molt bones.

Estic segura que amb els socialistes al govern, Valls i els vallencs en sortiran guanyant, nosaltres ho podem fer millor. Ho farem millor! Valls i la seva ciutadania necessiten una nova manera de fer les coses: amb més ambició, amb més eficàcia, amb més rigor i transparència.

La ciutat ha perdut visió de futur, cedint davant altres ciutats del nostre entorn el protagonisme i l’empenta que teníem anys enrere i que, ara, necessitem recuperar. Ens cal cercar complicitats dins la pròpia ciutat, però també fora, no podem perdre l’oportunitat de ser presents a fòrums de decisió de caràcter territorial i de tenir capacitat d'influència a altres administracions. Valls no es pot quedar endarrere.

Podem fer de Valls, entre tots, una ciutat referent en qualitat de vida i en model de convivència. Les mateixes oportunitats per a tothom, però també les mateixes obligacions, perquè per a nosaltres, el més important són les persones que viuen a la nostra ciutat,; al seu centre i als seus barris. Aquestes persones, són el centre de la nostra actuació política, perquè ens preocupen els seus problemes, que també son els nostres. Per això volem contribuir a crear un entorn social, laboral, urbanístic on tots puguem desenvolupat amb garanties de futur el nostre projecte de vida personal.

Estic convençuda que amb un govern socialista a Valls tindrem més i millors garanties de futur individual i col·lectiu. Valls pot més i, entre tots i totes, ho aconseguirem.

VISITEM LES LLARS VALLENQUES

2007-05-21T23:49:00.000+02:00

Els i les socialistes vallencs no necessitem que hi hagi eleccions per a apropar-nos a la ciutadania.
Durant tota aquesta legislatura, hem estat en contacte permanent amb entitats i persones particulars, sempre oberts a escoltar i a portar a l'Ajuntament els neguits i les problemàtiques de caràcter ciutadà que se'ns plantejaven.

Amb tot, durant aquesta campanya electoral volem visitar, casa per casa, el major nombre possible de vallencs i vallenques. En aquestes visites, no només demanem el vot pel PSC. El que sobretot fem és recordar que el la ciutadania vallenca ens té ara, i ens tindrà en el futur, quan governem, al seu servei. Perquè la ciutat de Valls és la nostra única prioritat.

ACTE CENTRAL DE CAMPANYA

2007-05-21T22:42:00.000+02:00

Divendres vam fer el nostre acte central de campanya al Centre Cultural de Valls. Ens vam aplegar 500 persones amb un objectiu comú: fer possible el proper diuemenge que el PSC governi en la major part dels pobles de l'Alt Camp i, evidentment, a Valls.

Entre els convidats hi eren presents la secretària del Govern de la Generalitat Laia Bonet, que també és membre de la candidatura socialista de Valls; Xavier Sabaté, delegat del Govern al Camp de Tarragona i primer secretari del PSC; Josep Maria Rañé, exconseller de Treball i diputat al Parlament; Isabel López, diputada al Congrés i Maria José Elices, senadora a Madrid. També s’hi van afegir alguns membres de la candidatura del PSC a Tarragona, om és el cas de la Begoña Floria, número sis en la llista de Josep Fèlix Ballesteros.

Vull donar les gràcies a aquestes persones per fer-me costat, així com a tots els assistents a l'acte.

Aquestes són algunes fotos.

COMUNICAT DEL PSC DE VALLS

2007-05-21T22:35:00.000+02:00

El passat divendres dia 18 de maig, els mitjans de comunicació locals i comarcals publicaven una notícia sobre la postura de l’Ajuntament de Valls vers la Plataforma de la Vall del Francolí.

Tots ells, asseguraven que l’Ajuntament de Valls acusava aquesta entitat de difondre informació falsa i recollien, d’una manera genèrica, tota una sèrie de declaracions fetes per Dolors Batalla, en nom del consistori vallenc, extraordinàriament dures.

Davant això, des del Partit dels Socialistes dels Catalunya de Valls, volem exposar el següent:

1. Ni Dolors Batalla ni cap membre del govern municipal van parlar, abans de pronunciar-se sobre aquesta qüestió, amb cap membre del PSC de Valls.

2. Segons ens han informat, aquestes declaracions les va fer Dolors Batalla davant la premsa acompanyada únicament per membres del seu partit (CiU).

3. El PSC de Valls considera inapropiat que, davant situacions de conflicte, CiU parli en nom de tots els grups polítics de l’Ajuntament de Valls, quan, com és ben sabut, en ocasions més agraïdes ho fa només en nom propi o de l’equip de govern.

4. En relació al traçat de l’autovia, el PSC de Valls té una postura pròpia ja coneguda. En cap cas, però, ha fet ni vol fer servir l’insult per a defensar-la.

5. El PSC de Valls, com a partit democràtic, manifesta el seu respecte i legitimitat envers la Plataforma de la Vall del Francolí, com a entitat que defensa pacíficament determinats plantejaments i idees.

6. El PSC de Valls vol deixar clar que Dolors Batalla solament pot fer declaracions en nom del govern de Valls i de CiU i mai en nom de tot el consistori.

7. Dolors Batalla hauria de tenir la valentia política de fer front als conflictes que se li plantegen assumint el seu paper de principal responsable del govern municipal, i no fer servir el nom de l’Ajuntament de Valls, que engloba tots els grups, per a repartir un possible desgast electoral.

8. Per últim, i en contra de la informació difosa a través dels mitjans de comunicació, així com de la publicitat institucional publicada en alguns d’aquests mitjans (pagada amb diners públics), l’Ajuntament de Valls no acusa cap entitat d’actuar de mala fe falsejant documents i plànols; les acusacions les fa, en tot cas, Dolors Batalla i el seu govern.

Valls, 20 de maig de 2007

FAREM MÉS I MILLOR

2007-05-18T15:23:00.000+02:00

Durant aquests 4 darrers anys les ciutats i pobles del nostre voltant han canviat força; Valls, no tant. El cert, però, és que els canvis son aquí. Ens poden agradar més o menys, però hi son. El que hem de fer és preparar-nos i, sincerament, ens hauríem pogut preparar millor, s’hauria pogut fer més, s’haurien pogut fer les coses d’una manera més adequada.

Aquests canvis estan relacionats amb el creixement de la nostra pròpia ciutat. Creixement urbanístic, però també demogràfic amb un ventall més ampli de noves realitats socials i culturals. Quan una ciutat es transforma d’una manera tan accelerada (fenòmen que és comú a la majoria de ciutats similars a la nostra), és l’Ajuntament qui ha de liderar aquesta transformació.

Cal tenir clar quin model de ciutat volem, però cal saber generar recursos més enllà d’aquells de caire estrictament fiscal. Us posaré un exemple: en situacions com aquesta, és on es fa imprescindible una bona sintonia entre les diferents administracions.

El cert, però, és que sembla com si en aquests darrers quatre anys no haguéssim sabut ben bé on érem: les noves realitats, les noves oportunitats, les noves de demandes socials. En canvi, Valls, no hi compta tant com podria, no compta prou en el context del Camp de Tarragona, quan tenia l’oportunitat de fer-ho.

Amb les noves comunicacions que obre la Generalitat i l’Estat, la ruta del Cister, els nous polígons a Montblanc i l’Espluga de Francolí.., sembla com si entre el dinamisme de la costa i de Reus, i les noves activitats a la Conca de Barberà, nosaltres ens quedéssim sols sense saber on hem d’anar. Som al mig i qualsevol diria que no volem aprofitar-ho.

Ens cal amb urgència una reflexió per aprofitar molt més les oportunitats, saber com orientem el nostre creixement. Perquè d'oportunitats, en tenim molt bones. Nosaltres, els socialistes ho farem.

De vegades em pregunto si és Valls la “ ciutat pendent “. Hi ha tantes coses que hauríem pogut fer durant aquests darrers quatre anys: l'aparcament de camions, la llei de barris, la nova biblioteca, un nou pavelló esportiu, la caserna dels mossos d'esquadra, un nou parc de bombers, etc.

Estic convençuda que amb els socialistes al govern, Valls i els vallencs en sortirant guanyant, nosaltres ho podem fer millor. Nosaltres ho farem més i millor, perquè tenim el millor equip. L'equip més ben preparat i amb més il·lusió en treballar per la nostra ciutat.

GRÀCIES MANUELA!

2007-05-16T23:59:00.000+02:00

Avui ens ha visitat la Manuela de Madre, vicepresidenta del PSC i presidenta del Grup parlamentari socialista. Una bona amiga i execel·lent persona. Ha vingut a Valls a donar suport a la candidatura que jo encapçalo.

Durant tot el matí, hem passejat per la ciutat acompanyades del primer secretari del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté i per diferents membres de la meva candidatura. Durant el recorregut hem regalat clavells i diversos obsequis als vianants, així com fullets informatius.

Manuela de Madre, que ja ha visitat Valls en diverses ocasions, ha tornat a demostrar el seu caràcter afable i obert, saludant i atenent a tots els ciutadans i ciutadanes que se li apropaven.

De la seva declaració a la premsa vull destacar els segúents fragments:

“Les persones de Valls, més enllà de grans projectes ens demanen per les coses que els preocupen directament, per qüestions quotidianes i del dia a dia. La ciutadania vol polítics propers i que escoltin; a Valls és la Núria Segú qui millor representa aquesta manera de fer política”.

Sobre el fet que a Valls l'alcaldia ens la disputem (diu la premsa) dues dones: “En cas que fossin dos homes, segurament ningú no es faria aquesta pregunta”; per tant “el que cal valorar per damunt de tot són les idees i les propostes que cadascuna d’elles ofereix”.

“Núria Segú vol treballar tenint en compte tots els barris de Valls, però sobretot, les seves persones”.

“El soroll i la crispació desmobilitza especialment el votant progressista. La dreta vol desmobilitzar els ciutadans perquè saben que, a major participació, millors resultats per les esquerres”.

Gràcies Manuela, per la teva visita i el teu suport. Valls, una ciutat que conèixes molt bé i on ets molt estimada, saps que també és casa teva.

AMB ELS VEÏNS DE FONTSCALDES

2007-05-16T23:42:00.000+02:00

El proppassat dissabte dia 12, em vaig reunir amb els veïns de Fontscaldes a la sala parroquial del poble. A la reunió, hi van assistir 25 persones en representació del poble. Entre elles, hi havia el president del nucli de Fontscaldes, Ramon Mayor Vilariño, així com diversos membres de la seva Junta.

Allà vaig estar acompanyada del número dos de la nostra candidatura, el Jordi Armengol, així com per la Noèlia Roldan, de la JSC de Valls i membre també de la candidatura socialista.

Els veïns ens van exposar durant més d’una hora les seves inquietuds i les necessitats del poble. En tot moment vaig intentar donar resposta a les qüestions que em van plantejar, i em vaig comprometre a treballar pel poble des de l’alcaldia, fent-los costat i donant suport i potenciant aquells projectes que signifiquin un avenç i una millora per Fontscaldes.

Vull agraïr a tota la gent de Fontscaldes la seva hospitalitat.

AMB ELS VOLUNTARIS

2007-05-16T23:31:00.000+02:00

el proppassat dissabte dia 5 de maig em vaig trobar amb els voluntaris que estan treballant per fer efectiu el canvi a Valls. Durant la trobada, hem parlat de quines són les claus de la campanya electoral i els he agraït la seva col·laboració. el canvi a Valls és a tocar dels dits.

En un ambient de gran companyonia, la trobada va acabar amb un berenar a la seu del PSC de Valls.

Gràcies a tots i totes per la vostra ajuda. Amb el canvi, Valls guanyarà.

AMB EL JOVENT DE VALLS

2007-05-16T22:39:00.000+02:00

El divendres dia 4 de maig, vaig mantenir una trobada amb una trentena de joves vallencs representatius de diferents sectors socials i associatius de la ciutat. Allà vaig tenir ocasió de presentar algunes de les propostes del programa de govern del PSC de Valls.

Els joves assistents es van interessar especialment en la qüestió del transport públic i les connexions amb Tarragona i Barcelona. Així com en els ajuts a la implementació de nous negocis. Els joves vallencs van reclamar solucions a les mancances en infraestructures esportives i sobre polítiques igualitàries per a tots els barris i entitats de la ciutat més enllà “dels de sempre”.
En tot moment vaig intentar donar resposta a totes aquestes inquietuds i els hi vaig anunciar la construcció de nous equipaments esportius a la zona sud de la ciutat. També els hi vaig assegurar una política transparent i equànime a l'hora de concedir ajuts municipals a les entitats vallenques.

La majoria d'assistents van voler, en acabar l'acte, donar-me el seu suport personal, tant a mi com al projecte del PSC de Valls. La qual cosa jo els hi vull agrair de tot cor.

A VALLS PODEM VIURE MILLOR

2007-05-11T18:29:00.000+02:00

Amb els socialistes al govern, Valls serà una ciutat model en qualitat de vida, més justa fiscalment i com mai no hauria hagut de deixar de ser: més solidària. A valls podem viure millor, i per això cal un govern més proper a la ciutadania, que entengui les persones, que vetlli pels seus interessos. Un govern que treballi exclusivament pels vallencs i vallenques.

Valls es mereix un govern que tingui molt clar que el primer són les persones; els seus problemes i les seves necessitats quotidianes. Un govern que gestioni millor els recursos públics fent que la ciutadania vegi com allò que paga en impostos, repercuteix positivament en el seu benestar.

En aquest sentit, els vallencs i les vallenques no entenen com és possible que a Valls ens hagin apujat els impostos municipals per sobre del 50% en aquesta legislatura i que, el propi equip de govern, presumeixi de produir superàvit econòmic quan la realitat es que han estat incapaces de retornar els impostos en més i millors serveis.

Del govern liderat per CiU a Valls, hi ha coses que la ciutadania no entén. I, per això, sobretot en aquests dies de major activitat política a causa de la proximitat de les eleccions, en són moltes les persones que m'aturen pel carrer i que m'ho comenten.

Valls avui és una de les ciutats fiscalment més cares de Catalunya. L'increment desmesurat dels impostos ens ha fet retrocedir en el nivell de qualitat de vida, respecte l'etapa de governs d'esquerra. Avui, a Valls, la ciutadania paga molt més i, en canvi, no veu aquest enorme sacrifici compensat en millores visibles i reals de la ciutat.

Per això, nosaltres, aplicarem a partir del maig una política fiscal justa i racional. Més eficaç i més transparent. L'Ajuntament no és un banc i, per tant, no té cap sentit que tanqui els exercicis amb beneficis. Els diners dels ciutadans els han de tenir els ciutadans. I, si són repactats per l'Administració, aleshores s'han de traduir immediatament en més i millors serveis. El polític no és ningú per erigir-se en guardià d'uns diners que no són seus.

Davant tot això des del PSC assumim el compromís d'abaixar la part que correspon a l'increment dels impostos en un 50%. A més a més, continuarem amb les polítiques d'ajut i cooperació que s'havien fet abans de l'arribada de CiU al govern municipal i que, des de fa quatre anys, són gairebé inexistents.

En aquesta legislatura passada Valls ha estat coneguda arreu de Catalunya. Al Camp de Tarragona, la nostra ciutat ha estat fins i tot portada en alguns diaris. Tot plegat, a causa d’uns increments en els impostos que han resultat històrics.

Davant això, nosaltres aplicarem un a política fiscal justa i racional; eficaç i transparent. En definitiva, més humana. Nosaltres som plenament conscients de la responsabilitat que tenim davant tota la ciutadania. Davant aquells que ens voten, per una qüestió de confiança dipositada. Davant aquells altres que no ho fan, per una qüestió de responsabilitat política amb la ciutat.

I, això que dic, no són paraules buides. Són la base principal del nostre compromís ferm, del meu equip i de mi mateixa, com a candidata a l’Alcaldia de Valls, de no crear problemes a la ciutadania, sinó, com és la nostra obligació, de solucionar-los des del govern de la ciutat. Si la ciutadania em fa confiança, una cosa és ben clara, seré, no ho dubtin, l’alcaldessa de tots els vallencs i vallenques.

LA MEVA CANDIDATURA

2007-05-09T22:44:00.000+02:00

Aquesta és la candidatura, en ordre invers, del PSC de Valls per a les properes eleccions municipals del 27 de maig. La candidatura guanyadora.

(cliqueu damunt la imatge).

ELS SOCIALISTES AMB EL JOVENT DE VALLS

2007-05-05T01:53:00.000+02:00

L’escenari electoral que marquen les properes eleccions municipals del proper dia 27 d’aquest mes fa que des dels diferents partits polítics fem un esforç en fer arribar a la ciutadania les nostres propostes electorals.

Les darreres setmanes he parlat des d’aquestes pàgines dels diferents compromisos dels socialistes amb els vallencs i les vallenques. He tingut l’oportunitat de parlar de mobilitat, de salut, d’educació, de cultura, d’habitatge, de civisme i convivència, i de fiscalitat.

Un dels nostres compromisos és el de construir 500 habitatges socials durant la propera legislatura. Una mesura pensada per a que es beneficiïn tots els vallencs i vallenques, però, especialment, els més joves. Quan parlem d'impostos, els socialistes de Valls assumim seriosament, i així ho farem, abaixar en un 50% tot el que l'actual govern ha pujat en aquests darrers quatre anys. Treballarem en l'eliminació de les barreres arquitectòniques de la ciutat i combatrem qualsevol circumstància o situació de discriminació o exclusió social. Desenvoluparem el Pla de Millora Urbana de Valls i totes les nostres actuacions es faran pensant en el conjunt de tots els barris de la ciutat.

Aquests són uns pocs exemples, però, avui, vull parlar des d’una perspectiva diferent, Ara vull parlar dels nostres joves. Avui divendres tindré l’oportunitat de trobar-me amb una trentena de joves en un sopar col·loqui i parlar amb ells de les seves preocupacions, dels seus neguits, de les seves dificultats diàries, de les seves incerteses de futur.

Segur que parlarem de l’accés a l’habitatge i de com concretem els nostre compromís de construir a Valls els 500 habitatges protegits dels quals abans parlava; i de la creació, conjuntament amb el govern de la Generalitat, de la borsa d’habitatge jove, de les dificultats d’emancipació, del treball precari, de la manca d’oferta de lleure i d’oci, de la programació cultural, de l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació; i el nostre compromís de crear nous punts d’accés a la xarxa a centres cívics i locals d’entitats i associacions. També de crear punts de connexió WI-FI a la ciutat assolint un ràtio d’un punt de connexió per cada mil habitants. Segurament, també parlarem de cooperació internacional, arribant en 8 anys a destinar el 0,7 dels ingressos de l’Ajuntament a aquests tipus de programes. Parlarem del medi ambient i de l’elaboració de l’Agenda 21 de la ciutat i de l’estalvi energètic.

El PSC i jo, com a la seva candidata a l'Alcaldia de Valls, creiem en els joves i ho demostrem. Per això la nostra candidatura hi compta amb una important representació. Els joves vallencs són compromesos. Els nostres nois i les nostres noies tenen empenta i ganes de fer més per la seva ciutat. I, Valls, no pot renunciar a un valor tan important. Per això, jo, compto amb ells i elles.

UN EQUIP GUANYADOR

2007-05-02T09:01:00.000+02:00

Per a que ens conegueu més bé, aquestes són algunes de les dades dels homes i dones que conformem la candidatura del PSC de Valls. Parlo d'una candidatura paritària, que incorpora un bon nombre de joves de la JSC i que cobreix un ampli espectre social, professional i associatiu de la ciutat de Valls. Un grup de persones que combinen empenta, experiència i capacitat per assolir la confiança dels vallencs i vallenques. Aquest és, sens dubte, el millor equip per a Valls.

Núria Segú Ferré
• 42 anys
• Té una nena i un nen
• Llicenciada en Geografia i Història
• Diplomada en Biblioteconomia i
Documentació
• Regidora de l’Ajuntament de Valls des de l’any 1995
• Ha estat regidora de Benestar Social i Ensenyament, de Serveis a la Ciutat, d’Urbanisme i Medi Ambient, i de Promoció Econòmica
• Ha estat presidenta executiva de l'Escola Municipal de Música (1995-1997), de la Fundació Pública Municipal per a la Infància i la Joventut, Casa Caritat (1995-2003) i de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Valls (2001-2003)
• Va ser consellera comarcal al Consell Comarcal de l'Alt Camp (1997-1999)
• Ha sigut delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona (2006)
• Des de l’any 1999 ençà és diputada al Parlament de Catalunya (VI, VII i VIII legislatura)
• Actualment és portaveu de Salut del Grup Parlamentari PSC-CpC
• A hores d'ara és la portaveu del Grup Municipal del PSC i candidata socialista a l’Alcaldia de Valls

Jordi Armengol Bertran
• 63 anys
• Dues filles
• Exdirectiu d’Organització/Informàtica UTC MAI
• Vinculat a diferents entitats vallenques
• Cap del Gabinet d’Alcaldia 2001-2003
• Regidor des de l’any 2003

Joan Canela Coll
• 47 anys
• Dos fills
• Mestre
• Secretari d’Organització i Recursos de Comissions Obreres de Tarragona
• Expresident de l’Institut d’Estudis Vallencs i actual secretari general
• Membre de l’Executiva Local Valls-Alt Camp
• Regidor de Valls des de l’any 2003

Rosa Maria Ibarra Ollé
• 37 anys
• Dos fills
• Llicenciada en Dret
• Delegada a Valls de la Cambra de la Propietat Urbana a Tarragona
• Membre de l’Executiva Local Valls-Alt Camp
• Regidora de l’Ajuntament d’Alió (1999-2007)
• Consellera Comarcal (1999-2003 / 2005-2007)

Josep Ramon Moreno Martos
• 51 anys
• Una filla i dos fills
• Controller financer al Tech Center de Lear
• Exsecretari Urbanització Santa Gemma i de la Federació d’Associacions de Veïns de Valls i Pedanies
• Regidor de Valls des de l’any 2003
• Membre de l’Executiva Local Valls-Alt Camp des de l’any 2004

Jaume Pros Fernàndez
• 43 anys
• Un fill
• Tècnic de Desenvolupament Local
• Ha rebut diversos premis de periodisme d’àmbit nacional
• Regidor de Valls des de l’any 2003
• Portaveu de l’Executiva Local del PSC Valls-Alt Camp des de l’any 2004
• Conseller comarcal des de l’any 2005

Josep Maria Roset Rubió
• 29 anys
• Enginyer de disseny mecànic a LEAR
• Col·labora a la premsa local
• Membre de l’Executiva del PSC Valls-Alt Camp
• Primer secretari de la JSC Valls-Alt Camp

Sara Pagà Valero
• 30 anys
• Promotora comercial
• Diplomada en Treball Social i Postgrau en Comunicació i Estratègia Política
• Membre de l’Executiva del PSC Valls-Alt Camp des de l’any 1999
• Secretària d’organització de la JSC Valls-Alt Camp

Miguel Ángel Aguilar Hisado
• 38 anys
• Director de Formació de STS Ambulàncies
• Secretari comarcal de la Creu Roja
• Secretari d’organització del PSC (Agrupació Valls-Alt Camp)

Maria del Carme Migó Pasalaigua
• 44 anys
• Una filla
• Administrativa de l’Administració Local
• Expresidenta de l’Associació de Veïns del barri de Les Comarques
• Experta en Gestió Patrimonial i Jurídic Immobiliari
• Regidora de Serveis Socials (2001-2003)

Raquel Romero Escobedo
• 33 anys
• Gerent Grup Avantage
• Presidenta de l’Associació de Comerciants del Barri Antic
• Membre de la Unió de Botiguers de Valls
• Regidora de Valls des de l’any 2003

Josep Sánchez González
• 31 anys
• Tècnic en transport sanitari
• Bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya
• Voluntari de la Creu Roja
• Membre de la JSC de Valls-Alt Camp

Ascensión López Fernández
• 44 anys
• Empresaria del sector del comerç

Josep Godoy Vegas
• 51 anys
• Un fill i una filla
• Gerent d’una empresa d’assegurances
• Expresident de l’Associació de Veïns de Santa Magadalena

Gonzalo Leal de León
• 46 anys
• Dos fills
• Conductor
• President de l’Associació de Veïns de la Urbanització Miramar
• Sindicalista

Noèlia Roldán Jodar
• 22 anys
• Esteticista
• Membre de la JSC

Joan Abad Solé
• 64 anys
• Dos filles i un fill
• Jubilat
• Membre del Consell d’Acció Política del PSC

Virgilio Soto de la Cruz
• 56 anys
• Tres fills
• Administrador d’Empresa-Control de Qualitat
• Exsecretari de “Promoción Social de Acción Popular (Lima-Perú)”
• Expresident de la Asociación de Vecinos de Santa Rosa (Lima-Perú)”

Ángel Baz Vergara
• 61 anys
• Una filla
• Electricista mestre industrial

Laia Bonet Rull
• 35 anys
• Secretària del Govern de la Generalitat
• Responsable de suport tècnic en matèria de desplegament legislatiu del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya
• Professora de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra
• Membre de l’Executiva Local del PSC Valls-Alt Camp

Francesc Moreno Espinosa
• 47 anys
• Un fill i una filla
• Educador social i mestre
• Primer secretari de lExecutiva Local del PSC Valls-Alt Camp
• President del Consell de Federació-Camp de Tarragona
• Alcalde de Valls (2001-2003)
• Regidor de Valls des de l’any 1987

Joana Cavallé Invernón
• 44 anys
• Dos fills
• Gerent d’establiment comercial
• Presidenta de l’Associació de Comerciants de la Zona Avenir

Maria Àngela Rull Segú
• 67 anys
• Dues filles
• Jubilada
• Membre del Consell d’Acció Política del PSC de Valls
• Regidora de Valls (1979-1981)
• Vicepresidenta de la Fundació d’Estudis Socials Valls Democràcia i Progrés

María del Carmen Carmona Ruiz
• 48 anys
• Un fill, una filla i un nét
• Secretària de Direcció
• Regidora de Règim Interior i d’Ensenyament a l’Ajuntament de Valls (1996-1999)

Pablo Espín Aguadé
• 29 anys
• Tècnic en transport sanitari
• Bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya
• Voluntari de la Creu Roja
• Membre de la JSC
• Vocal de la Junta de Veïns de Fontscaldes

Emilio Pagà Expósito
• 55 anys
• Dues filles
• Agent comercial
• Secretari d’organització del PSC de Valls-Alt Camp (1996-2001)

LA CASA DE LA VILA

2007-04-27T10:53:00.000+02:00

L’Ajuntament i el govern municipal, són quelcom més que gestors, han de ser agents actius en la dinàmica vital de la pròpia ciutat de Valls. El govern de la ciutat ha de ser proactiu promovent les relacions de confiança entre els governants i els ciutadans i entre els mateixos ciutadans. Relacions basades en el diàleg i el respecte a la diferència.

El govern de la ciutat és qui té la responsabilitat sobre l’espai públic i és l’àmbit urbà comú de convivència on es manifesten els reptes i les oportunitats, i on es troben tots els vallencs i on també hem de garantir l’exercici dels drets i deures de tots.

Amb el PSC al govern municipal i assumint personalment la responsabilitat de l'Alcaldia, vull avançar el nostre ferm compromís de promoure l’aportació, des dels diferents sectors ciutadans, de diferents punts de vista i de suggeriments per afavorir la construcció d’un projecte de convivència comú i en positiu.

Els socialistes apostem per ciutadans i ciutadanes actius, compromesos amb el seu entorn: el seu carrer, la seva plaça, el seu barri. Valls necessita del parer de tots, de ciutadans crítics i exigents amb la nostra tasca política. I el nostres compromís és que davant es trobaran un govern que els escoltarà; a tots. Independentment del seu origen, de la seva cultura, del seu barri de procedència, o, si és el cas, de la seva filiació política. Perquè els socialistes, des del govern de la ciutat, escoltarem, prendrem decisions i donarem comptes davant tothom.

És per tot plegat que, si els vallencs i vallenques em fan confiança, vull anunciar la creació immediata del Consell de la Ciutat. Els homes i dones socialistes estem convençuts que la base del municipalisme és la proximitat i la participació No en va formem part d’un partit bàsicament municipal perquè avui tres de cada quatre catalans tenen un alcalde o alcaldessa socialista al nostre país.

El Consell de Ciutat ha de ser un espai de participació directa d’entitats, assiciacions i ciutadans a títol individual, ha d’esdevenir un òrgan consultiu per a la presa de decisions “de ciutat”, decisions de transcendència per al nostre futur. Cal crear i potenciar espais de participació reals on tothom s’hi senti representat: els joves en tant que portadors de canvis socials, les dones que viuen de manera molt directa i en primera persona les dificultats de conciliar feina, família i vida personal, o també aquelles persones que viuen a barris on es produeixen importants canvis poblacionals.

Aquests és un exemple de com creiem que s’ha de treballar des del govern de la nostra ciutat, des de la proximitat amb les persones. Amb els socialistes, el nostre Ajuntament serà allò que mai no havia hagut de deixar de ser: un ajuntament obert i sempre al servei d'una ciutat compromesa. Dit d'una altra manera: la Casa de la Vila.

L'EQUIP DEL CANVI A VALLS

2007-04-25T09:29:00.000+02:00

Ara ha arribat l’hora del canvi en el govern de la nostra ciutat. Els socialistes vallencs estem preparats per liderar aquest canvi amb projecte renovat i una candidatura guanyadora que combina joventut i experiència. Amb il·lusió, ganes, empenta i un projecte comú per fer de Valls la ciutat que tots desitgem.

Hem format un equip potent, amb gent honesta i preparada, un equip preparat per a governar amb capacitat i experiència de gestió amb valors de servei públic.

Un equip compromès, dialogant i amb energia per treballar per la ciutat, i pensant els vallencs i vallenques, en les seves necessitats quotidianes, en l’avui i en el demà.

Un equip que comptarà amb dos regidors de menys de 30 anys que coneixen en primera persona les dificultats i els reptes dels joves a la nostra ciutat. Un equip que també incorpora la reflexió que dona l’edat i l’experiència viscuda. Un equip que coneix de primera ma el dia a dia de la nostra ciutat.

Estic convençuda que som un gran equip, l’equip que ha de fer realitat el govern que els vallencs es mereixen per fer de Valls la millor ciutat on viure i conviure.

UN CANVI DE FUTUR PER A VALLS

2007-04-24T12:24:00.000+02:00

Demà dimecres, 25 d’abril, faré una conferència de presentació del programa de govern del PSC de Valls.

Aquesta conferència la duré a terme a la sala d’Actes de l’Institut d’Estudis Vallencs, a les 19,30 h.

L’acte, que és obert a tots els vallencs i vallenques, es dirà: “Un canvi de futur per a Valls” i consistirà en donar a conèixer els principals eixos de les propostes programàtiques dels socialistes vallencs.

No cal dir que hi esteu tots convidats. Us hi espero!

Sant Jordi

2007-04-23T08:55:00.000+02:00

COMPROMISOS

2007-04-20T08:21:00.000+02:00

El programa de govern dels socialistes vallencs de cara a les properes eleccions municipals del mes de maig es basa en quatre eixos: convivència i cohesió, seguretat i civisme, desenvolupament sostenible i un ajuntament obert i compromès. Tot un seguit de compromisos amb els vallencs i vallenques per tal d’impulsar la convivència, la qualitat de vida i les oportunitats a Valls.

Els socialistes entenem la convivència com la capacitat de fer de Valls i dels seus espasis públics un lloc de trobada, segur i respectuós. Segons la meva opinió, la seguretat es basa en el respecte per la llibertat individual i col·lectiva. Sense seguretat no hi ha convivència possible i, aquesta, no tan sols es garanteix amb efectius policials. Son essencials les polítiques socials, d’educació, culturals, d’integració i mediació i urbanístiques. Cal un enfocament de caràcter integral i transversal per tal de garantir la convivència i la cohesió social.

I, això, ha de ser així en una ciutat que ha d’esdevenir referent al Camp de Tarragona en qualitat de vida i en oportunitats. L’esport, per exemple, es un factor que incideix directament en la qualitat de vida. Valls compta amb un potent teixit associatiu que impulsa nombroses activitats que, malauradament, no compten amb les instal·lacions esportives més adients.

D'altra banda, no hi ha dubte que viure en una ciutat que s'hi troba en un estat d’embús permanent genera estrès i mal humor. A més, això és indicatiu que no s’han fet les coses ben fetes, pel que fa a l disseny de la circulació. Per això insistim en un Pla de mobilitat per Valls, que ha de fer possible la convivència entre els vehicles i els vianants. Els carrers han d’esdevenir uns espais de comunicació, però també de convivència. Hem de poder gaudir dels nostres carrers i places.

I, finalment, per nosaltres, els homes i dones socialistes, parlar d’oportunitats és parlar d'accés a l’habitatge, com també ho és parlar d’educació, des de l’escola bressol a la secundària. Sense obviar el nostre compromís en fer de Valls la seu d’un centre integral de formació ocupacional. Un centre que integrarà els tres subsistemes de formació per al treball, els cicles formatius —formació reglada—, la formació ocupacional adreçada a les persones en atur i la formació contínua adreçada als treballadors en actiu.

NOUS TEMPS

2007-04-13T19:55:00.000+02:00

Vivim en un món, en una societat, on tot canvia molt ràpidament i que cada vegada és més complexa. Les tecnologies de la informació i la comunicació ens han canviat la vida a tots; el creixement urbanístic està arribant a Valls i, cada dia que passa, la composició de la nostra societat és més diversa. Només cal passejar pels carrers de la nostra ciutat per comprovar-ho.

Són nous temps. Són temps de canvis en que cal que els governs sàpiguen, primer, identificar aquests nous reptes i, segon, donar respostes clares per tal de convertir els reptes en oportunitats.

Valls no és la ciutat de fa 8 o 10 anys i, per tant, hem de repensar-nos de nou i obrir les finestres de la política per a què les persones pensin, estudiïn, discuteixin, comparin, proposin i (naturalment) decideixin.

Alguns polítics no es refien dels ciutadans. I, sovint, els ciutadans no es refien dels polítics. I, aquest, no és el millor escenari per afavorir un canvi de model, que passi de la jerarquia piramidal a l'estructura en xarxa. Si només ens omplim la boca de paraules com ara “participació” i no generem mecanismes que permetin la implicació de l’anomenada majoria silenciosa en el procés de decisions polítiques (estudi, discussió, debat, elecció) podem, aleshores, parlar realment de participació?

Els vallencs i vallenques participaran de forma activa en les properes eleccions votant un candidat o una candidata, un equip i un programa. Promeses i paraules que s’hauran de valorar en la seva justa mesura. Els socialistes fa anys que hem demostrat el nostre tarannà i el nostre compromís amb totes i cadascuna de les persones que viuen a Valls. Tenim experiència demostrada de govern a tots els nivells i tenim, a Valls, un equip preparat per governar, amb ganes i amb capacitat. Per això, confiar en l'equip del PSC és fer front amb garanties a aquests nous temps per a Valls i els seus reptes.

UNA NOVA POLÍTICA D'HABITATGE PER A VALLS

2007-04-13T19:51:00.000+02:00

Els catalans i catalanes pensem que el problema més important que tenim és el de l’accés a la vivenda, per damunt de la immigració, la inseguretat, l’atur i la precarietat laboral. Així ho reflecteix el darrer baròmetre de primavera realitzat pel Centre d’Estudis d’Opinió del Govern de Catalunya. Valls no és cap excepció a aquesta opinió general.

Des de fa aproximadament vuit anys, a Valls, els preus dels habitatges van començar a créixer cada vegada de manera més accelerada. I ha estat en els darrers tres o quatre anys que han arribat a preus que no estan a l’abast de la majoria de vallencs.

La liberalització del sòl, realitzada durant l’època del govern del Partit Popular, ens ha portat a una situació en la qual ja no parlem tan sols de les dificultats que tenen els grups de població menys afavorits, sinó de les dificultats que té la gran majoria de la població. I cal reconèixer que, tot i les primeres mesures legislatives impulsades pel Govern de Catalunya, el resultat de les noves lleis és encara poc visible. És per aquest motiu, doncs, que cal que l'Ajuntament i la Generalitat facin pinya unint els seus esforços.

Aquest és el nostre compromís per als vallencs i vallenques: sumar, unir esforços i aprofitar les prioritats polítiques compartides amb el Govern de la Generalitat, cercant les complicitats necessàries per tal de fer un canvi en la tendència. No podem deixar el dret d’accés a l’habitatge en mans del mercat perquè una bona part dels nostres veïns hi queden exclosos; la realitat ens ho està demostrant.

Per aquest motiu, el primer objectiu del PSC és la construcció de 500 nous habitatges protegits durant els propers quatre anys a Valls. Valls ha tingut la possibilitat de fer-ho durant aquesta legislatura municipal al carrer Espardenyers i, també, desenvolupant una nova zona residencial a Ruanes, però s'ha perdut l’oportunitat.

Alhora, també cal aprofitar, potenciar i complementar des de l’Ajuntament els instruments que ja estan en funcionament a la nostra ciutat, com és la Borsa d’Habitatge de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, que té com a finalitat posar en el mercat de lloguer noves vivendes destinades a aquelles persones i famílies que ho tenen més difícil, i sempre amb totes les garanties per als propietaris.

En una vessant complementaria, en el marc del Pla d’Habitatge de Catalunya, Valls s’ha d’acollir a les diferents línies de col·laboració econòmica per a la instal·lació d’ascensors i l'eliminació de barreres arquitectòniques, o la millora de la confortabilitat de les vivendes. Molt especialment, però, cal establir convenis amb el Govern de Catalunya en les diferents línies de treball per tal de promoure la posada en el mercat de lloguer dels pisos buits, amb garanties per als propietaris; sent, aquesta major oferta, una bona oportunitat, especialment per als joves que cerquen el seu primer habitatge.

Cal, doncs, que aquests nous habitatges protegits, tant en règim de lloguer com de compra, possibilitin l’emancipació dels joves. Habitatges per a donar resposta a nous models de família, famílies monoparentals, persones que viuen soles, persones grans, persones amb dificultats de mobilitat.

Aquest és el nostre compromís per als propers quatre anys: dur a terme polítiques d’habitatge en dues línies. D'una banda, la rehabilitació, per tal d’augmentar els mercat de vivendes de lloguer. De l’altra, la construcció de noves vivendes protegides, tant de lloguer com de compra.

ACABA LA LEGISLATURA IGUAL QUE VA COMENÇAR

2007-04-04T23:02:00.000+02:00

Dimarts passat es va fer a Valls el que serà el darrer o, si més no, un dels darrers plens d'aquesta legislatura municipal. En aquest ple, els regidors del Grup Municipal del PSC no vam voler fer cap intervenció d'explicació de vot de cap dels punts que es van tractar. I, això, va ser així com a mostra de rebuig al menyspreu que un cop més ha mostrat el govern municipal de CiU cap el PSC i, per extensió, a tots els milers de vallencs i vallenques que ens donen el seu suport i ens deleguen la seva representativitat política.

En aquestes dates, de especial sentiment religiós, ve a tomb recordar les paraules de l’Evangeli: “Guardeu-vos dels falsos profetes, que venen a vosaltres vestits d’ovelles, però per dins són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu (Mateu. 7. 15-16).”

Efectivament, els fruits, o dit d'una altra manera, els actes, és allò que pren valor, molt més enllà de les paraules. I, Dolors Batalla, com a màxima responsable del govern municipal ens ha tornat a demostrar quin és el seu veritable tarannà.

El dilluns dia 23 de març es va dur a terme, amb tota normalitat, el ple ordinari mensual. Dos dies desprès, dimecres, se’ns convoca de nou per divendres a la tarda per informar-nos de qüestions de gran interès per a la ciutat. Dijous, se’ns comunica telefònicament la voluntat de dur a terme un plenari extraordinari la setmana següent.

Sorpresos per tanta precipitació i improvisació en les convocatòries de les reunions, demanem des del PSC que endarrereixin uns dies el ple. Essencialment perquè no se’ns informarà sobre els temes principals (la liquidació del pressupost corresponent a l'any 2006 i la valoració dels llocs de treball de l'Ajuntament), fins el divendres a la tarda.

Com a resposta rebem divendres al migdia la convocatòria del ple extraordinari per dimarts a una hora inusual. La nostra sorpresa augmenta quan el mateix divendres a la tarda se’ns informa de nous temes a tractar al ple de dimarts: l’ampliació dels serveis de recollida comercial i d’andròmines, un servei valorat en 200.000 euros (més de 33 milions de pessetes).

No és la primera vegada que els diferents grups municipals ens trobem sense temps material per a poder treballar de manera adequada els temes que han d’anar al ple (en molts dels plenaris ordinaris se’ns informa divendres del que hem de votar dilluns). Ara bé, que es convoqui un ple per sorpresa en plena Setmana Santa i comunicant el seu contingut 48 hores abans és la màxima expressió de la manca de transparència i la constatació clara del poc interès en la participació de tots el grups polítics en els afers municipals.

És cert que Dolors Batalla és reincident en això de convocar plens en dates i hores injustificades. Cal recordar, per exemple, altres plens celebrats a corre-cuita. Recordem que el projecte de l'aparcament del Pati es va aprovar en un ple celebrat en un mes d’agost a les12 del migdia. I qui no recorda el canvi d'hora per sorpresa del ple on ens va aprovar la pujada d'impostos, per evitar la presència ciutadana (avui tot allò queda molt lluny i, a Valls, ja paguem un 50% més d'impostos que fa quatre anys).

És, per tot plegat, i més quan cada dia escoltem per part de l’alcaldessa aquestes dues paraules: “entre tots”, que el cor ens demanava no assistir al ple de dimarts passat. Però som plenament conscients de la responsabilitat que tenim davant dels vallencs i vallenques i, el cap i la responsabilitat, ens varen fer ser dimarts al saló de plens. I precisament per responsabilitat varem emetre el nostre vot en tots i cadascun dels punts de l’ordre del dia, sense fer cap més intervenció més enllà d’explicar els arguments que aquí exposem.

Al començament ho dèiem: el que compten són els actes i no les paraules. I per molt que a dos mesos de les eleccions des de CiU ens vulguin vendre que Dolors Batalla és oberta i dialogant, nosaltres podem afirmar que, desprès de quatre anys, potser sí que ha canviat en part el seu missatge de portes a fora, però no ha canviat pas la seva manera de fer. I així acabem la legislatura: igual que la varem començar.

Grup Municipal del PSC de Valls

PSC: UN PARTIT RESPONSABLE, UN PARTIT DE GOVERN

2007-04-04T19:21:00.000+02:00

Ara, ja a les acaballes d'aquesta legislatura municipal, des del PSC mirem enrere i fem balanç. I no negarem pas que hem desenvolupat el nostre paper d'oposició amb fermesa. Hem fiscalitzat durant quatre anys l'acció del govern de la ciutat sense descans, però amb lleialtat, denunciant tot allò que hem trobat injust i perjudicial per al conjunt de la ciutadania.

Per això ens hem mostrat especialment crítics amb com s'ha portat la gestió de l'aparcament del Pati i, especialment, la derivada d’una concessió de serveis públics fins a 40 anys a una empresa privada. De la mateixa manera, hem mostrat la nostra disconformitat a la cessió a un empresari, absolutament de franc, d'un espai de la ciutat com és la sala Kursaal.

Tampoc no hem estat d'acord en l'aprovació d'uns pressupostos que cada any han sigut menys socials i solidaris, i que destinaven autèntiques fortunes a fer estudis i enquestes de satisfacció.

Allà on ens hem mostrat més bel·ligerants ha estat en la injustificada pujada d'impostos. A Valls, avui, paguem un 50% més d'impostos que abans que Dolors Batalla arribés a l'Alcaldia: una autèntica barbaritat. I encara podríem parlar del caos circulatori que ens deixen i de la deficient gestió política en matèria de seguretat o de neteja.

Des del PSC, però, hem fet alguna cosa més que no només dir què és allò que no ens agrada. Hem presentat projectes i propostes contínuament, en un nombre que han arribat a doblar, amb escreix, les propostes presentades per CiU quan aquest partit era a l'oposició. No obstant, també hem de reconèixer que és possible que no sempre aquestes propostes han estat degudament conegudes per la ciutadania.

El PSC de Valls ha proposat iniciatives de diversa índole. Per exemple, en els primers sis mesos de legislatura, vam promoure l'adhesió de Valls al Fòrum de les Cultures. El mateix any, vam presentar a aprovació una resolució en contra del transvasament del riu Ebre. I també va ser el PSC qui va presentar una moció demanant a RENFE la millora del servei ferroviari a la ciutat de Valls.

Certament, on el PSC de Valls ha estat més actiu, ha estat en el treball de propostes relacionades amb la nostra ciutat. Per això vam presentar una excel·lent proposta per actuar en contra de la violència de gènere a Valls (que, per cert, Batalla va tombar). També vam presentar una proposta de treball per acollir-nos a les subvencions de la Llei de barris (el govern la va votar en contra i Valls va perdre, en dos exercicis consecutius, la possibilitat de rebre subvencions per al Barri Antic).

També vam ser el primer grup polític en prendre posició en defensa de l'escola Enxaneta. En l'àmbit sanitari, si Valls avui té un centre de diàlisi és precisament gràcies a la proposta presentada pel grup municipal socialista l'octubre del 2005. També hem presentat mocions relacionades amb l'habitatge social i d'altres que han tingut un desenllaç curiós, com la petició del PSC de redefinir, per motius de seguretat, els aparcaments de l'avinguda del Fornàs (passant de bateria a filera). El govern va votar en contra tot i que, la setmana següent, posava en pràctica la proposta socialista.

Des del PSC de Valls també vam proposar, entre d'altres qüestions: el consum per part de l'Ajuntament de productes etiquetats en català, l’aplicació de la Llei de política lingüística en els retols de les botigues, la supressió de les barreres arquitectòniques en els espais públics (el govern va vetar la proposta), una iniciativa de pressupostos participatius, la facilitació de dispositius d'estalvi d'aigua a les llars vallenques. Això, són només, un petit exemple de propostes presentades pel Grup Municipal del PSC. Unes propostes que, en la seva majoria, no han prosperat a causa del vot contrari del govern.

Ara, la ciutadania, tindrà en breu l’oportunitat de decidir què vol per a Valls. Per això cal que sàpiga que donar suport al PSC és donar suport a un partit seriós i responsable amb capacitat i vocació de govern. Sens dubte, a Valls li cal un canvi en les maneres de fer i en la gestió política. Un canvi que el farem entre tots. Perquè, amb el canvi, guanyarà Valls.

Grup Municipal del PSC de Valls

Article publicat al butlletí municipal del mes d'abril

UN PROJECTE DE TOTS

2007-03-30T09:16:00.000+02:00

Aquests darrers dies han estat molt importants per als socialistes vallencs, i molt especialment per a mi. La setmana passada varem aprovar la candidatura que tindré el goig de liderar de cara les properes eleccions municipals del mes de maig.

Un equip que combina experiència i renovació, un equip d’homes i dones amb ganes de treballar per Valls i per fer el Canvi al govern municipal; el canvi que necessita la nostra ciutat.

Abans que res, però, he de fer un reconeixement públic i un agraïment als companys i companyes que no repeteixen en aquesta llista, si em permeten dir-ho així. Dels actuals regidors, en Paco Moreno va renunciar en el seu dia a continuar liderant el projecte municipal dels socialistes i li vull agrair públicament el gest simbòlic que fa tancant l’actual llista. He après i he crescut políticament al costat del Paco a l’Ajuntament, però potser encara he compartit més moments al peu del canó amb el Bonaventura Camps, que tampoc forma part de la meva candidatura, però sé que compto amb la seva experiència i que em serà una ajuda inestimable en aquest nou repte.

Vull fer una menció especial a dues persones que formen part de les joventuts socialistes i que de ben segur seran regidors en el proper Ajuntament que surti de les urnes el proper 27 de maig. Un home i una dona que per a mi representen el futur però alhora la continuïtat del treball de tots els regidors i regidores que des del primer ajuntament democràtic han dedicat temps i esforç al projecte de ciutat que des del PSC hem impulsat per a Valls.

Més dones, més joves, més professionals de tots els àmbits... en definitiva un conjunt de vallencs i vallenques ben preparats i plens d’il·lusió i ganes per fer de Valls la millor ciutat on viure i conviure.

LA CULTURA A L’ABAST DE TOTHOM

2007-03-23T19:44:00.000+01:00

Els socialistes vallencs pensem que hem d'articular una aposta per la Cultura des del present per un futur més nostre, on la creació dels nostres artistes i intel·lectuals, i on l'activitat de les nostres associacions i col·lectius socials, siguin l'eix vertebrador de les diferents polítiques culturals. Per aconseguir-ho hem de contemplar la cultura com eix transversal de tota la nostra activitat vital i social.

No hem de caure en reduccionismes, en què parlar de cultura, sigui fer referència tan sols a programacions culturals i a la situació de les infraestructures culturals. Cal aconseguir que la cultura formi part de l'activitat de Valls i formi part de l'estratègia global de ciutat, per i amb els vallencs i vallenques, i també de la construcció de la ciutat que volem de cara al futur. Per fer-ho i fer-ho bé, cal coordinar patrimoni, educació, joventut, festes, urbanisme, etc.

A més del que estic dient, des d'una perspectiva d'esquerres, contemplem també la cultura com un dret de tot ciutadà i ciutadana. Per tant, entenem que és imprescindible desenvolupar polítiques públiques que vinculin la cultura a les estratègies d'igualtat d'oportunitats i de cohesió social que es duen a terme des de les diferents àrees de l'Ajuntament.

Això significa posar en valor les polítiques culturals, posar-les a l'alçada d'altres polítiques i serveis que definim com a drets de ciutadania. Volem fer-ho amb qui veu i entén la cultura com nosaltres, amb qui ha recolzat i recolza per primera vegada l'ajuntament per tirar endavant els seus projectes; un exemple és el Pla d'equipaments culturals de Catalunya. Nosaltres volem que Valls es pugui aprofitar, en el bon sentit de la paraula, d'aquest fet. Volem concertar amb el Govern de Catalunya un marc de cooperació per fer realitat el Pla d'equipaments culturals de Valls i, alhora, implementar la cooperació entre ambdues administracions, no només per construir, sinó també per omplir aquests equipaments d'activitats i continguts culturals.

Amb tota probabilitat la propera setmana s'aprovarà el Pla d'equipaments culturals de Valls. Val a dir que no són el més important, els equipaments, però esdevenen imprescindibles. Nosaltres compartim, amb comptades excepcions, el contingut d'aquest Pla. Compartim també la necessitat d'elaborar-lo ---era un compromís electoral del PSC--- i valorem positivament l'esforç que s'ha fet de cercar el consens i l'acord.

Però com he dit anteriorment, tot i que els equipaments son imprescindibles, el que esdevé determinant es el contingut, la programació cultural, les activitats.., i en aquest camp, vull fer especial esment al fet que avui, cada vegada està més desdibuixada la frontera entre l'oci i la cultura. Per tant, quan parlem de programació cultural no podem fer-ho d'esquena i deixant de banda una bona part dels nostres joves i també a una part dels nostres veïns. Nosaltres ens comprometem en aquest camí per tal d'incrementar i diversificar l'oferta lúdic-cultural adreçada als joves i universalitzar l'oferta cultural en general perquè ningú no pot quedar-ne exclòs, independentment dels seus gustos culturals, musicals o artístics. Totes les persones són i fan Valls.

No voldria acabar aquest article dedicat a l'àmbit cultural sense esmentar una qüestió tradicionalment oblidada quan des de l'Ajuntament és parla de cultura. És el patrimoni, i no tan sols arquitectònic, sinó també natural i social. No es pot abordar aquesta qüestió tan sols des d'Urbanisme o Medi Ambient, segons el cas i com ha passat tradicionalment a la nostra ciutat perquè, llavors, en molts casos enlloc de veure'l com un actiu, el veiem com un problema que ens impedeix fer quelcom.

I també patrimoni social i col·lectiu, entès com la potenciació dels valors propis. Parlem de la nostra gent, dels fets de la nostra història local, del màxim actiu de la ciutat amb projecció internacional: el fet casteller ---i no estic parlant estricte sensu de colles castelleres. Parlo de Narcís Oller, Jaume Huguet, del 200 aniversari de la Batalla del Pont de Goi, de Robert Gherard, de l'arribada del ferrocarril, etc. En definitiva, de tot allò que pot i que ha de contribuir a generar sentiment de pertinença i de fer ciutat.

"EDUCACIÓ, EDUCACIÓ, EDUCACIÓ"

2007-03-16T08:25:00.000+01:00

Quan el president de Catalunya, José Montilla, insistia tant que la seva prioritat seria: “educació, educació, educació”, que poc ens podíem imaginar que nosaltres, els vallencs i vallenques, viuríem en primera persona aquesta màxima. I així ha estat, aquesta primera prioritat del govern de Catalunya, liderat pel PSC, ha trobat en Valls un clar exponent. No obstant, estem parlant de més de 30 milions d'euros (5 mil milions de pessetes), en equipaments educatius a la nostra ciutat, que es diu aviat.

D'altra banda, aquesta setmana ha estat a Valls el conseller d'educació, Ernest Maragall. El conseller, ha volgut fer públic el seu compromís de continuar les obres de l'escola Enxaneta a partir del mes vinent. A aquesta bona notícia s'afegeix la disposició de la seva conselleria a assumir l'escreix de la despesa que significa conservar els elements patrimonials de l'antic convent del Carme. Tot plegat, una inversió de 8 milions d'euros que significaran per a Valls el poder gaudir d'una escola en un entorn magnífic. Una escola que incorporarà ja dues línies i que contribuirà, sens dubte, a dignificar el nostre Centre Històric. Amb el PSC al govern de Catalunya aquest cop ens hem evitat el sempre molest regateig entre administracions, la qual cosa es traduirà en una de les actuacions més emblemàtiques de la Generalitat a Valls, tant per la funció pròpiament educativa com pel seu valor patrimonial.

Sens dubte, aquest govern de Catalunya, presidit per un socialista, ja ha fet més per l'educació que la suma dels governs anteriors convergents. Si més no a Valls, ens hem posat al dia. Recuperant temps perdut i endegant nous projectes. Fixeu-vos, només en aquest any 2007, Valls rebrà 6 milions d'euros per fer inversions.

Si parlem d'educació, Valls també és important per aquest govern de Catalunya. Per això treballa constantment en posar al dia les nostres escoles de primària i els instituts de secundària. També tenim una escola oficial d'idiomes (EOI), una nova llar d'infants, nous espais per l'escola d'adults i el compromís d'un nou institut. El govern de Catalunya treballa per Valls però, nosaltres en volem més. Valls, i ja ho avanço, amb un govern socialista també a la ciutat, tindrà una nova llar d'infants al sector nord així com una nova escola de primària.

Tot i que veiem el futur amb optimisme, amb les nostres escoles de primària allò que se'n diu endreçades, nosaltres pensem que cal ser previsors. No podem deixar de fer números i d'estudiar ubicacions per a nous equipaments educatius.

Si em permeteu, avui acabaré parlant del meu cas particular. I ho vull fer sent conscient que no és un cas aïllat, ben al contrari, sé que en són moltes, les famílies valllenques que han viscut una situació similar.

La meva filla gran va ser escolaritzada l'any 1996 a l'escola Eugeni d'Ors. Des d'un primer moment, els pares vam ser informats que l'edifici patia d'aluminosi i que, per tant, s'hauria d'enderrocar per fer-ne un nou. No cal dir que això va generar un cert desassossec en els pares i mares: on aniran els nens? S'hauran de traslladar de lloc? Els anys van anar passant i, de debò, no sabria dir si el desassosseg va anar a menys o, ben al contrari, al final es va convertir en angoixa. Però la qüestió és que van passar al final nou anys. La meva filla va acabar la seva escolarització a primària i allò, l'any 2005, seguia igual. Avui però, hem vist que tot això ha canviat i no només per l'Eugeni d'Ors. D'aquest govern català que pren decisions i que les executa, també es beneficien l'escola Enxaneta o la Candela, per posar només un parell d'exemples.

Tant és així que aquest any 2007 a Valls s'executaran 14 milions d'euros en inversions a l'escola Enxaneta (3.498.978 euros), Eugeni d'Ors (3.597.209 euros), La Candela (2.728.119 euros), ampliació del Narcís Oller (3.079.219 euros), Centre de Formació d'Adults a Casa Caritat (91.000 euros), adequació de l'antic Narcís Oller per a ubicar provisionalment l'escola Enxaneta (388.974 euros).

Al començament, deia que el president Montilla insistia durant la campanya electoral en la seva prioritat: “educació, educació, educació”. Sens dubte, parlant de Valls i d'educació, els socialistes també podem recordar, ara, aquella frase que tant ens agrada: “Fets, no paraules”. Tothom pot dir el mateix?

VÍDEO DE PRESENTACIÓ

2007-03-13T22:59:00.000+01:00

Cliqueu damunt la imatge:

DONA I SOCIALISTA

2007-03-09T08:11:00.000+01:00

Tot i que darrerament aprofito l’espai que m’ofereix setmanalment, des de fa alguns anys, El Vallenc per parlar de la meva ciutat, Valls, avui no ho faré. I no ho faré perquè vull parlar de quelcom que ens afecta a les dones, tan a les de Valls com a les d’arreu del món. Parlo de la discriminació i les desigualtats per raons de gènere. Ahir va ser el Dia Internacional de les Dones i, jo, vaig tenir l'oportunitat de participar en un acte en què també varen ser presents moltes de les 101 candidates socialistes a les properes eleccions municipals; entre elles, hi havia un bon nombre d'alcaldesses (a propòsit, és una llàstima que a la nostra ciutat no es fes cap acte oficial en relació a aquest dia dedicat a les dones).

Les del maig, seran unes eleccions diferents perquè, amb l’aprovació de la Llei d’Igualtat, impulsada pel President Rodríguez Zapatero, les candidatures electorals hauran de ser paritàries. Amb això, a tots els municipis de més de 5.000 habitants hi haurà d’haver una presència de dones no inferior al 40% per cada cinc llocs a les llistes.

Els socialistes fa anys que apliquem aquest criteri en la confecció de les nostres candidatures. Criteri que, ara, quedarà establert per llei. Personalment, me n'alegro com a dona que, allò que sempre hem defensat les dones socialistes, sigui una realitat. M'estic referint a aquesta mesura, que n'és una més, de les moltes que són necessàries per anar avançant en el llarg i tortuós camí que ens ha de portar a la igualtat. Els primers resultats, per tant, seran ben visibles a les properes eleccions municipals del proper 27 de maig, quan als nostres municipis hi haurà moltes més dones desenvolupant responsabilitats polítiques.

Els socialistes hem apostat decididament per assolir la paritat en la presa de decisions a través de propostes concretes, com els nous usos del temps, la lluita contra la violència de gènere des de la proximitat, la igualtat d'oportunitats i la igualtat salarial en l'àmbit laboral, i la participació de les dones més enllà dels partits. I estic fermament convençuda que és per això que les dones aposten majoritàriament pel socialisme que té, com principis rectors, la llibertat, la solidaritat i la igualtat.

Avui per avui, el PSC és el partit que, en proporció, aporta més dones a la política catalana. Un 23% de les candidatures socialistes que es presenten a les eleccions municipals del proper 27 de maig estan encapçalades per dones. També hi ha majoria de dones socialistes a les alcaldies catalanes. Entre les alcaldies liderades pel PSC, un 15,4% l’ocupen dones mentre que, en el cas de CiU (per fer una comparació amb l'altre gran partit català), aquestes suposen un 7,5%.
La nostra ciutat, no obstant, n’és una de les que formen part d'aquest reduït grup del 7%. I com a dona estic contenta, encara que, evidentment, com a socialista, no. I això és així perquè és clar que ser alcaldessa i socialista és d'allò més normal. En d'altres casos, però, no sabem fins a quin punt té a veure la casualitat.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

2007-03-06T17:09:00.000+01:00

Dijous és el Dia internacional de la dona. I per això des del PSC hem fet un manifest al qual li volem donar la màxima difusió. Aquest any, el nostre manifest se centra en la importància que té per a les dones el participar activament en la presa de decisions col·lectives des de l'àmbit municipal, amb la vista posada en la construcció d'una societat més justa i igualitària. Aquí teniu el nostre manifest. Feu-ne difusió.

Governant municipis per a les dones
Les dones construïm des de la vida quotidiana el dia a dia als nostres pobles i ciutats: donem resposta a les necessitats de cura, mantenim les xarxes de relació i suport social, gaudim i utilitzem els equipaments de la ciutat, els espais d'oci, els serveis socials, els sanitaris, participem emprenedorament en l'economia, en la ciència, la cultura, les arts i les decisions polítiques: som ciutadanes actives.I com a ciutadanes actives volem governar i decidir conjuntament amb els homes com són les nostres ciutats, volem participar a la presa de decisions d'allò que ens afecta.

Però reivindiquem que en el centre de l'acció estigui la vida de les persones, les dones volem incorporar les necessitats de la convivència del dia a dia a les decisions col·lectives i governar el món des d'un enfoc més just i solidari .Però encara existeixen obstacles que no ho fan possible, com la discriminació en l'accés al treball, els sous femenins més baixos (escletxa salarial), la segregació segons les activitats laborals i el nivell de responsabilitat, o el fet que les dones dediquem el triple d'hores al dia a les tasques domèstiques.Des del govern de l'Estat hem impulsat nous instruments legals cap a la igualtat, primer vam aprovar la Llei integral contra la Violència i ara s'aprovarà la Llei d'igualtat. La Llei d'igualtat efectiva entre homes i dones dóna un gran pas endavant per fer real el dret constitucional a la igualtat i eliminar les discriminacions per raó de gènere, creant condicions d´ igualtat en tots els àmbits socials.Ara toca seguir construint municipis exemplificadors i treballar decididament perquè les veus de les dones estiguin presents en tots els àmbits. Tenim l'experiència, el PSC és el partit municipalista “per excel·lència” de Catalunya, i han estat els municipis d'esquerres els que han liderat, durant molts anys i en solitari, les polítiques per assolir la igualtat d'oportunitats de les dones a Catalunya.

Som el partit líder i pioner en polítiques públiques de gènere als municipis, els municipis socialistes hem estat els primers en impulsar Consells municipals de dones, centres d'atenció, la primera casa d'acollida municipal, circuits municipals contra la violència de gènere, acords amb empreses per aplicar la igualtat i hem creat la primera regidoria dels usos del temps.Els municipis són l'àmbit idoni per treballar la igualtat d'oportunitats d'homes i dones i fer-ho des de la proximitat.

La proposta de programa municipal del PSC per a les dones és ambiciosa i les prioritats d'actuació són:

Nous usos del temps que facilitin a les persones conciliar els àmbits familiars, laborals i socials.
Lluita contra la violència de gènere des de la proximitat, amb serveis municipals d'informació a les dones i acords socials de tolerància zero.
Igualtat d'oportunitats a l'àmbit laboral.
Foment de la presència paritària de dones en tots els àmbits de participació ciutadana.
Treballar transversalment, des de totes les àrees, els drets de les dones.

MÉS QUE APARCAMENTS

2007-03-02T10:24:00.000+01:00

Aquesta setmana els socialistes hem presentat la nostra proposta, el nostre compromís de govern, vers el que pensem que és un dels principals problemes de Valls: la mobilitat. I, quan parlo de mobilitat, ho faig des d’un punt de vista global i integral. Això vol dir, la circulació de les persones i dels vehicles; els aparcaments, les zones blaves i la política de preus. Així com el transport públic i l’ús de la bicicleta.

A més, ho fem des de la convicció de què l’obligació dels governs locals ha de ser cercar solucions als problemes i no crear-los, com està passant amb els canvis de circulació duts a terme, fa tot just un mes, al voltant de la Plaça del Pati.

Valls sempre ha estat, i continua sent, una ciutat complexa pel que fa a la circulació i a la connectivitat interna. El que anomenem “tomb de muralles”és un fort condicionant, i la connexió entre els barris i el centre és també complicada, especialment en determinades franges horàries. És per aquest motiu que els socialistes proposem una manera de fer i un seguit de mesures que han de contribuir a la millora del trànsit.

Proposem l’elaboració del Pla de Mobilitat Urbana de Valls (la redacció del qual està finançada per el Govern de Catalunya) amb la participació de tots els agents implicats: veïns, comerciants, etc. Tot partint d’una prioritat compartida: les persones per damunt dels cotxes. Aquest pla ha de tenir, com a eix principal, donar prioritat a les persones per damunt dels cotxes, així com la millora del transport públic (freqüència i abast), tot pensant en la ciutat en el seu conjunt.
Es per aquest motiu que proposem actuar planificadament i, dins d’aquest Pla de mobilitat Urbana (PMU), contemplar: la circulació dels carrers de tota la ciutat ( els canvis puntuals influeixen en la totalitat), els aparcaments (en superfície o soterrats i gratuïts o no) , les zones blaves, l’ús de la bicicleta, la supressió de barreres arquitectòniques i la implantació d’una política de preus públics en els aparcaments i les zones blaves.

Mesures com: la substitució de bandes rugoses per passos elevats il·luminats; la implantació de la calçada única (eliminació de les voreres) al centre històric i a d'altres carrers de la ciutat; nous semàfors i optimització del temps dels existents (Germans Sant Gabriel, Anselm Clavé i Portal Nou); la implantació i senyalització de carrils bici i establir recorreguts amb bicicleta al voltant dels torrents, a les zones de nou creixement urbanístics i als barris de la ciutat que ho permetin; la creació de pàrquings dissuassoris (de caràcter temporal o no) que completin l’oferta existent: zona esportiva del Fornàs, Molls de l’Estació, zona Portal Nou (carrer Violeta), Carrer Montserrat, Escorxador, Ruanes ( terrenys Incasol a l’entrada de la ciutat), zona Provença; la construcció de nous pàrquings (amb un estudi de viabilitat previ): Portal Nou, Escorxador i el Fornàs. Aquestes són algunes de les nostres propostes. Propostes que tenen, com a objectiu principal, fer de Valls una ciutat més amable i més atractiva pels vallencs i vallenques.

EL LABERINTO DEL FAUNO

2007-02-26T17:48:00.000+01:00

El mexicà Guillermo del Toro ha estat avui un dels protagonistes indiscutibles de la cerimònia dels Òscar amb el film El Laberinto del Fauno. Ha aconseguit finalment dues estatuetes, i ahir sentia a la ràdio que ha esdevingut la pel·lícula de parla hispana més taquillera de la historia als Estats Units.

He de reconèixer que he trigat a veure-la. La veritat és que quan la van estrenar no em cridava massa l’atenció, el tràiler se centra bàsicament en els aspectes més fantàstics i com que tinc poc temps per anar al cinema, doncs en aquell moment vaig triar altres cintes que em semblaven més interessants.

La nominació pels Òscar ha fet que l’hagin reestrenat a les nostres comarques i al final vaig decidir anar-hi a veure-la, tenint en compte que els meus amics i amigues me l’havien recomanat. La història se situa el 1944 —podeu trobar la sinopsis més amplia enllaçant al web oficial— i explica la fantasia i l’horror d’una nena just al final de la Guerra Civil espanyola. Sergi López manté el seu gran atractiu, tot i que fa un paper repugnant, el d’un militar feixista obsessionat per tenir un fill i per matar maquis. I Maribel Verdú, com a minyona que guarda un gran secret, realitza una de les millors interpretacions que jo recordi.

Algú va dir que el feixisme es una forma de perversió de la innocència. La pel·lícula ho reflecteix amb una posada en escena fantàstica, on la nena protagonista, Ofèlia, ens transmet el sofriment, la fam, la desesperació que van patir els qui van viure aquella època negra. M’ha agradat especialment el tema, i m’ha sorprès perquè és un plantejament que crec que arribarà a una generació que fins ara es desentenia o no s’interessava per aquesta qüestió. S’han fet moltes pel·lícules sobre la Guerra Civil, però normalment s’afrontaven des de la nostàlgia, narrades pels qui la recordaven o els hi van explicar de primera ma. "El Laberinto del Fauno" és diferent. El director planteja la pel·lícula com un conte de por, amb terror a la realitat tangible i també al món fantàstic que s’entrecreua. Per això penso que atreu a aquells que no saben o no els han explicat el que van viure els seus avis o besavis i ho descobreixen amb aquest film.

No vull acabar sense explicar com em van impressionar les escenes de tortures. No és la primera vegada que em passa, sempre se’m posa la pell de gallina quan veig aquest tipus d’imatges perquè mai em deixarà de sorprendre la capacitat que tenim els éssers humans d'infringir dolor.
Tenir memòria, recrear els horrors d’un passat que no és tan llunyà ens ha d’ajudar a valorar molt més el que tenim ara, la democràcia i la pau. Sembla una obvietat, però no ho és tant.

SOBRE EL CARTELL DE CARNAVAL

2007-02-20T20:00:00.000+01:00

Ara que ja hem deixat enrere el Carnaval i que la sardina, ahir, va rebre la seva sepultura, potser és el moment de fer un comentari sobre el cartell de Carnestoltes d'enguany.

I és que a Valls, si alguna no ens en falta, és imaginació. I qui pensi el contrari és que no ha vist el cartell del Carnaval 2007 de la nostra ciutat. Els cartells de carnaval són (han de ser) transgressors, fets amb desimboltura, lliures de pudor i, si convé, crítics; molt crítics. Que caram, parlem de la festa de la disbauxa!

Primer de tot, vull felicitar els autors del cartell d'enguany; quina pensada! I també vull agrair-los que aquest any m'hagin volgut donar un cert protagonisme, encara que compartit amb la Dolors Batalla, equipades, ambdues, amb guants de boxa i disposades a iniciar el combat.

Com a ocurrència ho trobo ben encertat. Ara bé, també he de dir que per a mi la política no és, ni molt menys, un combat de boxa ni res que s'assembli. Amb la gent dels altres partits som rivals polítics, i res més que això. Faltaria més. Mai no he vist les persones amb unes idees diferents a les meves com a adversaris en una lluita en que algú ha de quedar K.O.

Bé, ja posats, i si voleu que us digui la veritat, us confessaré que per la boxa sento un rebuig total. No sé com li poden dir esport a veure dues persones donant-se mastegots mentre la gent crida gaudint de “l'espectacle”. És la meva opinió personal, tot i que entenc i respecto que no tothom pensi com jo.

En definitiva, el cartell m'ha agradat per transgressor i provocador (tot i que mai no buscaré la derrota per K.O. de ningú) però, ni m'agrada la boxa ni em veig en un cos d'home. Soc molt feliç de ser una dona!

I, mireu, si més no, veient aquest cartell se m'acut fer una proposta des d'aquí, a Dolors Batalla, que és l'altra “contrincant”: ¿pengem els guants i ens comprometem a respectar el joc net? Seria ben positiu un altre cartell, però, en aquest cas, fent una encaixada de mans, no ho creieu?

GRÀCIES, VALLS!

2007-02-20T17:16:00.000+01:00

Divendres passat, a la meva ciutat, vaig viure el moment més important de la meva vida política. Va ser quan em van presentar com a candidata a l’Alcaldia de Valls. Allà, en el nostre Teatre Principal, vaig poder gaudir de la companyia i de l’estimació de José Montilla, primer secretari del PSC i president de Catalunya. Però també de tots els meus companys i companyes socialistes de Valls. També vaig poder veure persones representatives de diferents sectors socials i polítics de la ciutat. Allà hi era el meu marit, el Xavier, i la meva filla i el meu fill, els meus pares i la meva germana. Especialment emocionant va ser veure el teatre ple de gom a gom de ciutadans i ciutadanes, que van venir a donar-me el seu suport i a transmetre’m la seva il·lusió per un canvi polític a Valls. A tots, absolutament a tots, els vull transmetre el meu agraïment més sincer.

Divendres va ser un dia on vaig viure, tot d’una, l’emoció del moment amb un sentiment d’alegria. La percepció d’una victòria socialista cada cop és més gran. Valls necessita un govern de progrés, d’esquerres; i el tindrà! Perquè Valls s’ho mereix.

A Valls, divendres, vam viure el tret de sortida del que serà el canvi. I jo, amb els meus companys i amb el suport de la majoria de la ciutadania seré l’alcaldessa dels vallencs i vallenques. De tots, sense fer cap distinció. I, per això, podeu estar ben segurs que treballaré sense descans pel benestar i en benefici de totes les persones de Valls, que són la meva gent. Ho faré per la meva ciutat; per la ciutat dels meus fills.

CAL FER BALANÇ

2007-02-18T16:03:00.000+01:00

A aquesta legislatura municipal li queden quatre mesos. És temps de fer balanç. L’any 2003 va arribar Dolors Batalla a l’alcaldia i, amb ella, el mal ambient a l’Ajuntament. La seva manera d’actuar esquerpa, ratllant la prepotència, va establir les directrius del que seria a partir d’aleshores el funcionament del consistori i fins hi tot la seva relació amb la ciutadania.

Batalla va prendre una primera decisió política: suprimir al mínim establert per la llei els òrgans de participació dels grups de l’oposició, que ni rebien la informació necessària per desenvolupar la seva tasca ni disposaven dels espais adequats per poder fer la seva feina.

El següent pas va ser iniciar una campanya de desprestigi infame contra el principal grup de l’oposició. Amb algunes acusacions gairebé còmiques (com dir que el PSC va lliurar a una empresa de l'exministre Barrionuevo els serveis del Pius Hospital. Efectivament, hi havia un Barrionuevo, però que ni coneixia l’exministre ni l’havia vist mai a la seva vida. Per això van exigir una rectificació pública que mai no es va fer). D’altres acusacions van ser extremadament greus: Batalla va arribar a qüestionar en un ple la professionalitat de quaranta treballadors municipals, sospitosos de ser socialistes, que, segons deia, cobraven il·legalment més del que els pertocava. Més endavant van rebre fins i tot els seus regidors. Qui no combregava amb ella era expulsat o arraconat i menystingut.

Pel que fa a la ciutat, s'ha mostrat allunyada del contacte amb les persones, inaccessible en el seu despatx; absent massa sovint (en el sentit més literal). Avui sembla que tot això va canviant, serà perquè ha aprés dels errors o per què s’acosten eleccions?

I van arribar els grans anuncis. Però, amb el temps, totes les expectatives publicitades es van anar desinflant com un globus. I, avui, ens trobem amb una ciutat on els impostos són un 50% més cars que fa quatre anys; on del Parc de la Ciutat (obra estrella del programa convergent), ja ningú no en parla. On les actuacions promeses per Batalla al Centre Històric mai no arriben; on els equipaments públics es regalen a particulars per a que muntin el seu negoci televisiu. On a canvi d’una obra faraònica i inviable s’hipoteca el servei de neteja, de jardineria i la política de preus dels aparcaments de la ciutat.

Amb un pressupost anual de més de 30 milions d’euros (gairebé 5000 milions de pessetes) —el doble si comptabilitzem el Pius—, tot ha quedat en un camp de gespa artificial, una nova llar d’infants, una pista d’atletisme i els carrers per arreglar i sense llum.

Evidentment, aquest no és el nostre model. Valls es mereix una alcaldessa propera a les persones, assequible, que sàpiga escoltar. Valls es mereix Un govern municipal que torni a situar els impostos en un nivell raonable. Volem una ciutat més solidària, amb millors serveis; amb una oferta lúdica adequada per a joves i no tan joves. Una ciutat on els diners recaptats amb els impostos es reinverteixin en la pròpia ciutat, en la millora dels serveis públics i de tot allò que ens afecta en el dia a dia (neteja, enllumenat, seguretat, etc.) A nosaltres ens importa Mas Miquel, el Parc Barrau, les places on juguen els nostres fills, les seves escoles, les voreres per on caminem i passegem grans i petits i els barris, tots els barris.

A Valls volem un govern, en definitiva, per a qui el veritablement important siguin les persones i la seva realitat més propera. I aquest és el nostre compromís, el compromís del PSC.

(Grup Municipal del PSC de Valls. Article publicat al butlletí municipal, febrer de 2007)

LA MEVA CIUTAT

2007-02-16T09:12:00.000+01:00

Avui divendres, per als socialistes de Valls en general, i per a mi en particular, és un gran dia. Avui és per a mi un dia ple d’emoció perquè, davant dels meus companys i companyes i de tots els vallencs i vallenques que ens vulguin acompanyar, faré el meu primer acte públic com a candidata a l’Alcaldia de Valls. I el faré acompanyada del primer secretari del meu partit, i alhora president de la Generalitat, José Montilla i amb el caliu dels meus companys i companyes que m’han fet confiança per encapçalar el projecte socialista a les properes eleccions municipals. Parlo d'unes persones que han treballat de valent perquè aquesta tarda tot rutlli. A tots ells els vull donar les gracies de tot cor.

El PSC ha volgut confiar-me la responsabilitat d’encapçalar un projecte que vol ser hereu d'una tasca anterior. Parlo de la feina desenvolupada durant anys per un conjunt d’homes i dones que, des de l’arribada de la democràcia als ajuntaments, han fet de Valls i l’activitat municipal, la seva passió.

Efectivament, una passió, una traducció pràctica, al carrer, als barris, dels valors de la llibertat, la igualtat i la justícia social que comparteixo plenament. En Pau Nuet, l’Alfred que em va donar la primera oportunitat de contribuir a millorar la nostra ciutat i que tant em va ensenyar i de qui tant vaig aprendre. I el Paco, amb qui hem compartit tantes i tantes hores de treball, d’esforços, i també de joia en veure projectes assolits com és ara, la plena consolidació de Casa Caritat i els magnífics resultats en la inserció de les persones que cerquen feina. O també la remodelació de les muralles, El carrer de l'Abat Llort, la construcció del centre cívic dels Pisos de Clols, la remodelació dels carrers i de l’enllumenat del polígon industrial, el nou carrer Fusters, en el mateix polígon, la creació de la ràdio municipal i tants i tants projectes.

Per a mi, un projecte col·lectiu no s'entén sinó és per a contribuir, des de la responsabilitat, a l’avenç econòmic i social de Valls. Per això cal prendre decisions des de la proximitat, escoltant els que tenen veu i els que no la tenen; a les entitats i associacions, però també a qui et para pel carrer per fer-te saber el seu parer, el seu problema, les seves inquietuds.

Cal resoldre les necessitats d’avui i pensar en les de demà. Cal solucionar la mobilitat dins la nostra ciutat sense fer canvis puntuals que empitjoren la ja difícil circulació. Cal pensar en els nens i les nenes, i en els nostres adolescents que començaran un nou curs el proper mes de setembre. Però també cal pensar en el futur i en quina situació escolar estarem d’aquí tres, quatre o cinc anys. Cal deixar de fer pegats i pensar en el futur, el Valls d’avui i en el Valls de demà.

Per millorar la qualitat de vida dels vallencs i vallenques cal fer-ho des de les escoles, les comunitats veïnals, les places i els barris. Els grans projectes de ciutat son importants. Però, allò proper, com és ara l’enllumenat dels nostres carrers, aquell centre cívic que manca en el barri, la pista poliesportiva propera, la plaça de davant de casa on els nostres fills baixen a jugar, us ben asseguro que no ho son menys d'importants. Perquè, en definitiva, tot això en conjunt és el que farà de Valls una ciutat encara millor per conviure.

DIVENDRES, NO HI FALTEU!

2007-02-14T20:52:00.000+01:00

El divendres dia 16 de febrer a Valls gaudirem de la visita del president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla. Si aquests fet és ja prou important, per a mi encara ho és més des d'un punt de vista personal. No obstant, José Montilla ve a la meva ciutat a presentar-me oficialment com a candidata del PSC a l'Alcaldia.

L'acte es farà la Teatre Principal a les 8 del vespre i, a banda del nostre primer secretari, han confirmat la seva assistència, d'altres companys i companyes del partit d'arreu de Catalunya. No cal dir que, per a mi, divendres serà un dia molt especial, fins i tot més enllà de la pròpia significació de l'acte. I és que divendres exposaré, públicament i per primer cop com a candidata, l'esbós de les principals línies que han de marcar l'acció del futur govern socialista de Valls.

No cal dir que, divendres, esteu tots convidats. Us hi espero al Teatre Principal de Valls. No hi falteu!

SOBRE LA PROPOSTA DE JOSEP MARIA PALLÀS (ERC)

2007-02-13T00:17:00.000+01:00

Fa tot just dues setmanes el candidat d'ERC de Valls, Josep Maria Pallàs, va fer una proposta dirigida als dos principals partits de la ciutat: CiU i PSC.

La proposta la va fer en la seva conferència de presentació com alcaldable. I, allà, hi érem presents, a primera fila, les dues destinatàries del seu missatge: Dolors Batalla i jo mateixa. També hi eren d'altres regidors i representants polítics i d'entitats ciutadanes. Sigui com sigui, em sembla que tots vam escoltar amb certa sorpresa la proposta de Josep Maria Pallàs de fer, a partir del maig, un tripartit municipal CiU-PSC-ERC. Pallàs reclamava unitat política per tirar endavant la ciutat.

A mi, personalment, que els polítics vulguin, raonar, negociar i arribar a consensos, ja m'està bé. De fet, és allò en el que el PSC de Valls ha treballat fins ara i continuarà treballant en el futur. Quan hi ha hagut voluntat per part de l'equip de govern ha quedat sobradament demostrat aquests darrers anys que nosaltres sempre hem estat oberts al diàleg.

Per això mateix valoro molt positivament el canvi d'actitud d'ERC cap el PSC i també la seva disposició de dialogar i d'arribar a acords. A nosaltres sempre ens trobarà si es tracta de treballar pel bé de la ciutat. A Pallàs, però, li demano que faci un exercici de memòria i que recordi algunes declaracions de l’equip de govern, així com els turmentosos plens protagonitzats per CiU i reflexionar al respecte.

La proposta de Josep Maria Pallàs, tot s'ha de dir, és una mica prematura. No podem començar la casa per la teulada. Abans d'una proposta d'aquesta mena cal contrastar models de ciutat. Programes i projectes. Cal saber quin Valls volem per al futur més immediat i quin és el Valls que volem deixar als nostres fills. Arribar a acords i establir pactes està molt bé, però, primer hem de saber què acordem i què pactem. Primer els ciutadans i ciutadanes diuen la seva a les urnes i, desprès, es fan els governs.

Així doncs, agraeixo l'oferiment i l'interès de Pallàs. Un oferiment que caldrà valorar quan arribi el moment, a partir del darrer diumenge del proper mes de maig. Mentre, el PSC i jo particularment, continuarem treballant, ho hem fet sempre, per establir ponts de diàleg amb tothom en benefici, com no pot ser de cap altra manera, de la nostra ciutat.

Aquesta és la responsabilitat del PSC, un partit amb vocació de govern i que aspira a liderar un canvi a Valls per implantar polítiques d'esquerres, més socials, i sempre pensant en tots els vallencs i vallenques.

SALUT I EDUCACIÓ, DUES QÜESTIONS CABDALS

2007-02-12T14:09:00.000+01:00

Salut i educació han estat els temes dels que més he parlat des d’aquestes pàgines en els darrers anys. Aquest fet no és casual. Fins no fa gaire temps, eren dues de les qüestions en què Valls tenia mancances, fruit de molts anys de falta d’inversions d'administracions supramunicipals, tot i les propostes i els projectes que s'hi presentaven a nivell local.

De salut i del Pius Hospital n’he parlat forces vegades, doncs han estat molts els projectes, les inversions i els serveis que s’han realitzat aquests darrers tres anys. Per primera vegada, Valls ha pogut comptar amb un Govern a Catalunya que confia en el nostre hospital i, sobretot, confia en el seu futur i en el paper de lideratge en l’àmbit de la salut que ha de dur a terme a les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

En educació, a Valls patíem un dèficit d’inversions en infraestructures i en el seu manteniment que, en el seu dia, la Consellera d’Educació, Marta Cid, l’any 2004, va descriure com de “deu anys d’endarreriment”. No anava equivocada. Feia deu anys que s'havien de construir dues escoles noves: l'Enxaneta i L’Eugeni d’Ors; donar solució a la ubicació dels serveis educatius, l’Escola Oficial d’Idiomes i l’escola d’adults.

En tres anys es van encarrilar tots aquests projectes. Déu n’hi do. Ben aviat seran una realitat en la seva totalitat però, mentre, a Valls i a l’Alt Camp la població escolar ha canviat. Ara hem de fer un pas més; hem resolt importants qüestions pendents i ara cal que ens hi anticipem. No podem anar més a remolc. Per primer cop, en els darrers dies hem pogut veure aquesta voluntat d’anticipació, i també com encarem amb responsabilitat aquestes noves necessitats.

Aquesta setmana, s’han pres tres decisions importants. La primera, vist que és impossible compaginar les obres a l’escola de la Candela i l’activitat escolar el curs vinent, es traslladaran els alumnes a aules prefabricades. Per a nosaltres, aquesta és la millor alternativa ja que, si haguéssim d’esperar a poder utilitzar les dependències de l’antic IES Narcís Oller, ens estaríem equivocant a l'eternitzar unes obres tan i tan necessàries. La segona decisió pressa ha estat el compromís de reprendre les obres de l’Enxaneta en pocs mesos, un cop resoltes les qüestions de respecte i conservació del patrimoni; i també modificar el projecte de l’escola per respondre a l’increment delcens educatiu i, per tant, ampliar-ne l’oferta de places. I per últim, i no per això la qüestió menys important, solucionar la massificació dels dos instituts i preveure les futures necessitats en educació secundària. En aquest sentit, ja el proper curs, entrarà en funcionament de manera provisional el tercer institut de Valls i els quart de la comarca, a l’espera, que abans d’acabar l’any 2007 l’Ajuntament cedeixi els terrenys per la seva ubicació i construcció definitiva.

Sens dubte, la salut i l'educació són dues qüestions de gran interès social per a les esquerres. Així ho ha demostrat el Govern de Catalunya, liderat pel PSC. De la mateixa manera, ja avanço que aquests seran dos punts cabdals en l'aposta programàtica del PSC de Valls. Apostar fort pel la sanitat i l'educació són dos dels compromisos que jo assumeixo personalment si els vallencs i les vallenques em donen la seva confiança.

LA FUNDACIÓ PER A LA DEPENDÈNCIA, UNA OPORTUNITAT PER VALLS

2007-02-06T20:57:00.000+01:00

La creació d’aquesta Fundació és un dels pocs acords d’aquesta legislatura municipal entre govern i oposició. És el fruit de la voluntat política de tots i de les renuncies també de tots. I és sobretot fruit de la perseverància i de la manera de fer del regidor Senyor Galimany, que a poc a poc ha travat complicitats i confiances. Els socialistes ens hem sentit respectats, escoltats i valorats i les nostres aportacions, junt amb les d’altres, han fet possible que dilluns passat el plenari de l’Ajuntament de Valls aprovés per unanimitat la creació de La Fundació per a la Dependència i dels estatuts del Grup de serveis sanitaris i socials Sant Roc.

Cal recordar que és la primera vegada que hi ha consens al voltant del Pius Hospital, un hospital que avui tots defensem, però que va néixer sense consens i que havia estat font de fortes polèmiques entre els governs socialistes i CiU, tant a nivell local com amb el propi Govern convergent de Catalunya.

Amb aquest acord iniciem un llarg camí, aquesta vegada amb un context diferent, amb el recolzament del govern de l’Estat i del de Catalunya. Dic recolzament perquè aquesta decisió de l’Ajuntament de Valls encaixa plenament amb les prioritats dels governs presidits pels socialistes. Primer, José Luis Rodríguez Zapatero ha fet realitat la Llei de la Dependència que comporta la creació de nous drets socials i el compromís econòmic de cofinançar al 50% el desenvolupament de nous serveis i prestacions socials. Segon, el Govern del president Montilla, amb la Llei de Serveis Socials i la creació de l’Agencia Catalana per a la Dependència bastirà el marc legal i econòmic per fer realitat els objectius que ens hem proposat des de l’Ajuntament de Valls.

Hem aprovat la reforma de l’estructura de Govern i el marc legal vigent fins ara i que va fer possible en el seu dia, la creació del Pius Hospital. Ara calia adaptar-lo als nous temps i a les noves realitats i necessitats socials: l’atenció a les persones grans, a les persones amb discapacitat és un dels reptes actuals i sobretot de futur que tenim a Europa, a Catalunya i també a Valls.

Tot i que la proposta inicial del govern de la ciutat estava basada sobretot en raons de caràcter econòmic, estic convençuda que la proposta aprovada fruit de l’acord de tots és la millor que podíem fer per complir la finalitat que vàrem posar els socialistes damunt la taula des del primer moment: endegar una nova línia de serveis de caràcter social adreçada als vallencs i vallenques i a tots els ciutadans de l’Alt camp i la Conca de Barberà.

Tenim doncs l’eina que ens ha de permetre desenvolupar allò en què Valls va ser pionera amb els governs socialistes: l’atenció a les persones —de fet, durant uns quants anys vàrem estar entre les cinc ciutats de Catalunya que tenien, en xifres relatives, major nombre de persones ateses a través del Servei d’ajuda a domicili (SAD). Cal millorar, sobretot qualitativament, aquest servei, que es prestarà a traves de la nova Fundació i, sobretot, implantar nous serveis com centres de dia, pisos tutelats, serveis de suport a la llar i de promoció de l’autonomia personal.

Ara tenim marcades les bases, ara cal la voluntat política per desenvolupar-lo, mantenint i millorant, si s’escau, els drets dels treballadors i sobretot fent realitat nous drets socials per a tots els vallencs i valences. Els socialistes de Valls som la garantia que es faci realitat.

EL VALLS DEL FUTUR

2007-01-31T17:53:00.000+01:00

Des dels diferents partits polítics de la ciutat ja estem preparant la maquinària electoral de cara a les properes eleccions municipals; algunes de les notícies que hem pogut llegir aquesta setmana en són un bon exemple. Ara bé, més enllà de la feina que es du a terme per preparar els actes, la presència als mitjans de comunicació i al carrer, la precampanya i la campanya electoral, en allò en què hem de posar els cinc sentits és en la definició i el contingut dels programes electorals.

Els socialistes estem convençuts que avui Valls es troba en un moment conjuntural especial. I perquè ho dic, això?, doncs, entre altres coses, perquè aquesta setmana hem conegut les xifres exactes del creixement demogràfic dels darrers 25 anys. El Camp de Tarragona ha vist créixer un 32,31 % la seva població. La nostra comarca ha crescut un 18,06%. Com a dada curiosa cal destacar que, fins l'any 2001, el creixement mitjà a l'Alt Camp era d'un 0'9% anual. En canvi, des del 2001 fins avui, el creixement anual es dispara fins arribar al 3% de mitjana.

Per tant, podem dir que estem davant d’un escenari de creixement poblacional que va en augment al mateix temps que es produeix un canvi en la composició d’aquesta mateixa població. Parlem d'uns canvis ràpids en una societat, cada cop, més complexa. Davant d’un fenomen com aquest, és clar que a Valls necessitem un govern que sàpiga encarar els reptes d’aquest futur i sigui capaç, alhora, de cercar les complicitats dins i fora de la ciutat per avançar i poder créixer econòmicament, tot garantint la cohesió social.

Sens dubte, els propers quatre anys seran determinats per planificar aquest futur de què parlo; determinants per dur a terme, d’una vegada per totes, la revisió del planejament urbanístic de la ciutat que data dels anys vuitanta. I, així, establir on ubicarem el nou ambulatori, el nou institut, l'increment de l'oferta d’escoles de primària, d’una nova piscina, dels serveis funeraris, etc.

A més a més, hem de tirar endavant la construcció, d’una vegada per totes, d'aquells equipaments pels quals fa anys que tenim el cofinançament garantit: un nou pavelló poliesportiu, una nova biblioteca, els parc dels Països Catalans al barri del Fornàs, etc.

Així doncs, cal que el conjunt dels vallencs i de les vallenques estiguin ben atents a les diferents propostes de futur que facin els diferents partits polítics. Evidentment, hem de pensar en l’avui, en el dia a dia; però hem de ser capaces, també, de pensar i d'analitzar quines són les propostes més realistes i adequades en relació a l'ús que farem dels espais públics. O de com garantirem la tranquil·litat i promourem i potenciarem el civisme i el respecte entre el conjunt de la ciutadania. Pensar en tot això és pensar, en definitiva, en el Valls del futur. Un futur que cada vegada és més aprop.

A VALLS, MILLOR UNA TELEVISIÓ PÚBLICA

2007-01-31T17:30:00.000+01:00

La història interminable de la instal·lació d’una televisió a la nostra ciutat, va viure un nou capítol el mes passat. Va ser quan, el promotor de la idea, va aconseguir que l’Ajuntament de Valls el subvencionés amb 38.857 euros l’any, per un període de 10 anys. Aquests diners han d'anar destinats a la implantació d’un canal de televisió digital de caràcter privat. Aquesta important subvenció es concedeix com a contrapartida al fet que la televisió ha de buscar un altre lloc on instal·lar-se, ja que els problemes d’estructura de la sala Kursaal (identificats i localitzats durant aquests darrers tres anys) impedeix que hi puguin anar allà els estudis d'aquesta televisió privada. Ara falta saber si haurem d'esperar tres anys més en poder solucionar els problemes de l'equipament públic, o si potser haurem d'encarregar algun estudi més d'aquells que tan agraden a l'equip de govern i que tants diners ens costen a tots els vallencs.

Amb tot, el temps passa i aquest canal de televisió privada va escrivint la seva interminable història. Cal saber, però, que hi ha l'opció d'una altra televisió digital, en aquest cas pública, que fa més d’un any que s’hauria d’haver tirat endavant. I és que fa molt temps que tenim pendent l’aprovació dels estatuts del que ha de ser el Consorci per a la Gestió de la Televisió Digital Terrestre del Camp de Tarragona (TACOALT).

Parlem d'un ens públic integrat pels ajuntaments de Tarragona, Valls, Vila-seca, Rodonyà, Salou, Torredembarra, Montblanc i Constantí. Un ens que ha de desenvolupar el projecte de la televisió digital pública de caràcter local del Camp de Tarragona. Aquest és el primer pas per començar a caminar amb l'objectiu de tenir una televisió local pública a la nostra ciutat i al conjunt del nostre territori. És aquí on els socialistes pensem que l’Ajuntament de la nostra ciutat ha de centrar els seu esforços i els seus recursos econòmics. Valls, com a segona ciutat més important de les que han d'impulsar del projecte, ha de tenir, sens dubte, un paper de lideratge o colideratge cabdal.

De fet, el naixement o no d’aquesta televisió pública, és com un misteri. Sobretot si tenim en compte que les altres televisions públiques que abasten altres comarques del Camp de Tarragona, el Baix Camp i també el Penedès, tenen totes elles ets tràmits en una fase molt més avançada.

Efectivament, un misteri. Hi dic això perquè, a priori, no hi havien d’haver dificultats sobrevingudes i lligades —com passa a vegades en qüestions tan sensibles com són els mitjans de comunicació—, al color polític. En aquest sentit cal saber que es dóna la circumstància que les tres ciutats més importants d'aquest consorci estan governades per CiU. Així doncs, no podem deixar de fer-nos una pregunta: ¿li interessa més a CiU una televisió privada amiga que no pas una televisió pública? I és que no podem obviar que aquesta televisió pública es gestionaria des de la lliure concurrència i hauria de complir amb un criteris objectius de transparència i pluralitat.